Promoure el desenvolupament i la diversificació d’una oferta de turisme cultural del nostre país, Andorra, articulada, sostenible i que generi beneficis, és un desafiament país al què estem tots convocats. El turisme és, en l’actualitat, un dels sectors econòmics més grans i de ràpid creixement en el món. La nostra geografia, per exemple, ofereix múltiples, diversos i sorprenents paisatges naturals, que des de fa anys estem aprofitant gràcies al turisme de natura.

Però, com veurem més endavant, els visitants busquen, cada vegada amb més entusiasme, conèixer més de les expressions culturals de les destinacions que visiten. Si ens fem la pregunta sobre quina és la relació entre turisme i cultura, segurament se’ns acudiran diverses respostes. És que, justament, part important de l’experiència turística rau en conèixer més de la destinació que vam visitar, incloent a la seva gent i la seva cultura.

No obstant això, la reflexió sobre la relació entre ambdós conceptes és força recent. Per la meva part si no estic equivocada, crec que la cultura i el turisme van ser vistos com a àmbits separats de les destinacions. Els recursos culturals de cada lloc eren emprats, però des d’una definició restringida de “cultura”, vinculada essencialment a l’educació, així com a l’aliment de la identitat local.

El turisme, d’altra banda, s’associava principalment a activitats d’esplai, separades de la vida quotidiana i la cultura de les comunitats locals. També el concepte de turisme cultural va començar a cobrar força en la reflexió acadèmica i en les polítiques de turisme, tot i que amb certes dificultats que s’observen fins al dia d’avui, ja que històricament el camp de la cultura i el camp del turisme han estat abordats per disciplines diferents, amb enfocaments i conceptes propis, que no sempre dialoguen entre si.

Aquesta distància entre turisme i cultura també és perceptible dins de l’Estat, ja que compta amb organismes. La cultura s’aprèn. En efecte, cap nen neix sabent la seva cultura, però és exposat a ella des del primer minut de vida, ja que la generació anterior s’encarrega de transmetre els codis culturals a la generació següent, a través de la família, l’escola, els amics i els mitjans de comunicació, entre d’altres mecanismes. Permet que l’ésser humà a través del llenguatge pugui portar a la present situacions i idees del passat, o objectes que no es troben físicament aquí i ara.

Això implica que la cultura pot ser transmesa a la següent generació sense haver d’estar lligats a una materialitat específica , perquè tenim la possibilitat de simbolitzar. Per això, la cultura permet que tinguem memòria del que som i hem estat com a grup humà per projectar-nos cap al futur. El turisme cultural és aquella forma de turisme motivada per conèixer, experimentar, i comprendre diferents cultures, formes de vida, costums, tradicions, monuments, llocs històrics, art, arquitectura i festivitats que caracteritzen una societat i la seva gent i reflecteixen la identitat d’una destinació. Un desig per part dels visitants de conèixer i comprendre els llocs visitats, els objectes mobles i les obres materials, les tradicions i pràctiques culturals, i la població local.