Unió de Pagesos reclama que la Generalitat defensi els ramaders davant els nous atacs de l’ós

Restes d'una cabra morta per l'atac d'un ós a l'Aran (Imatge difosa per Unió de Pagesos)
Restes d’una cabra morta per l’atac d’un ós a l’Aran (Imatge difosa per Unió de Pagesos)

Unió de Pagesos ha reclamat aquest dilluns que el Departament d’Agricultura de la Generalitat doni suport als ramaders afectats pels nous atacs mortals de l’ós contra el bestiar, que les darreres dues setmanes s’han concentrat a l’Aran tot coincidint amb la fi de la hibernació. El sindicat insta la Generalitat a actuar i prendre mesures “abans que la situació es torni insostenible”. Per això, exigeix novament que el Govern català, com a responsable i impulsor de l’alliberament d’óssos a Catalunya, reconegui “tots els atacs” provocats per óssos i que hi inclogui no només els directes sinó també els indirectes, a més dels “danys colaterals” que suposa la presència de plantígrads al Pirineu, com per exemple estrès als animals d’explotacions ramaderes o pèrdua de cries de bestiar.

UP recorda que el Govern català mateix ha reconegut recentment que, segons el darrer cens del Departament de Territori, al Pirineu ja hi ha una població de més d’una seixantena d’óssos. El sindicat agrari considera que el debat sobre la coexistència d’óssos i bestiar “ha d’anar més enllà de la presència d’aquest animal”. Per això, exigeix al Govern una “gestió completa” que fixi un nombre màxim d’exemplars que pot conviure al Pirineu en funció de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, com també que es valori les conseqüències negatives que pot tenir per a les persones que habiten o treballen en aquestes comarques.

En aquest sentit, l’organització agrària assenyala que “una gestió correcta no passa tan sols per la retirada dels exemplars que causin més problemes (cosa que encara no s’ha fet amb cap exemplar, malgrat que el Protocol ho permet des del 2018), sinó que cal que els ramaders puguin tenir informació sobre on són els óssos, per prendre mesures per defensar els seus animals i no posar en perill la seva pròpia vida”.

 

Les mesures de coexistència, “impossibles d’aplicar”

Alhora, Unió de Pagesos considera que les mesures de “coexistència” presentades per Territori com ara l’agrupament de ramats, gossos mastins i l’ús de tancats elèctrics “són impossibles d’aplicar, sobretot en el cas de bestiar boví i equí”, ja que “no és viable agrupar i protegir els ramats a la nit, com es fa amb els d’oví”, atès que són animals de ramaderia extensiva, una pràctica tradicional protegida pel Parlament de Catalunya. A això, des del sindicat hi afegeixen el fet que “els moviments nocturns dels óssos són totalment imprevisibles”.

Els atacs arriben amb la sortida de la hibernació, quan els óssos tenen una gran necessitat d’alimentar-se, i amb uns boscos catalans que, a diferència dels del Cantàbric, no tenen fruits ni són especialment frondosos, un fet que UP lamenta que els polítics i els experts no van tenir en compte quan van iniciar els alliberaments. A més a més, subratllen que al cap i a la fi “l’os és un carnívor oportunista, que adapta la seva dieta en funció de l’estació de l’any i la disponibilitat d’aliment, fet que també fa vulnerables els animals domèstics”.

 

Campanya ‘Prou danys de fauna’

Per tot plegat, a banda de les exigències a la Generalitat, Unió de Pagesos ha tornat a fer una crida als ramaders afectats per atacs de fauna salvatge, ja sigui per óssos o bé per altres animals, perquè difonguin a les xarxes o facin arribar al sindicat fotografies i vídeos dels atacs patits pels seus ramats per tal de poder-les compartir a les xarxes socials i fer una denúncia pública d’aquesta problemàtica. Amb aquest objectiu, l’organització agrària va posar en marxa l’etiqueta #proudanysdefauna.

El primer atac d’ós denunciat enguany al Pirineu català va tenir lloc l’1 de maig a Gessa, on va morir un marrà. Diumenge, van morir quatre cabres a Les. Paral·lelament, a Betlan, una ovella va agonitzar fins a la mort a tan sols 50 metres del poble, cosa que confirma que els óssos ja han perdut la por a apropar-se a nuclis habitats. Els indicis apunten que el responsable seria Goiat i, per això, el Conselh d’Aran planteja iniciar el protocol per capturar-lo i instal·lar-li un collar GPS, com a mesura de control mentre les administracions superiors no responen a l’exigència del territori, llargament reivindicada, d’expulsar aquest exemplar.

 

Més protestes contra els parcs fotovoltaics

D’altra banda, Unió de Pagesos ha participat aquest dissabte en una concentració a Tremp contra la proliferació de grans parcs fotovoltaics en comarques com el Pallars Jussà. Prop de 300 veïns i mig centenar de vehicles han pres part en una marxa que ha començat al coll de Comiols, ha passat per Isona i ha finalitzat a la capital comarcal. La ruta passava pels municipis més afectats pels projectes presentats a la zona, els quals afecten una superfície total de 630 hectàrees.

Tant a Isona com a Tremp es va fer una lectura del Decàleg per una Transició Justa. La protesta, que demana la derogació del decret 16/2019 de les energies renovables i una moratòria pels projectes presentats, era promoguda per Salvem lo Pallars i per la Plataforma unitària contra l’autopista elèctrica. UP s’hi va adherir per denunciar que aquests projectes ocupen grans quantitats de sòls agraris fèrtils i posen en perill el futur de l’agricultura i la ramaderia arreu del territori. Els col·lectius participants es mostren d’acord amb les energies renovables, però en denuncien la concentració de l’activitat en grans empreses i el fet que es vulguin desenvolupar a costa de malmetre els prats i el paisatge de comarques eminentment rurals. Per això, exigeixen que se’n faci un repartiment més equitatiu i s’hi prioritzi aquelles ciutats o comarques on hi ha més demanda energètica.

Aquest cap de setmana també hi ha hagut protestes semblants a la Catalunya Central, les Terres de l’Ebre i les comarques de Girona, després que la setmana anterior es va fer una concentració unitària a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat.

TOTES LES NOTÍCIES