Una qüestió transcendental

Lluís R. Samper Pascual

En un moment donat de la conversa, amb cara d’ovella i urpes de llop, el meu amic Josep va fer servir la paraula com a arma llancívola contra mi. Amb certa solemnitat i to aparentment despectiu afirmà: “Per començar, tu, no saps què redimoni has vingut a fer al món, jo, sí“.

Em va deixar perplex. Ho vaig considerar tota una provocació. No se’m va ocórrer altra cosa que respondre: “Si tu tens tan clara quina és la missió del ser humà al món, t’agrairia que em diguis en què consisteix bàsicament, això sí, sense prodigar-te massa en detalls”.

Segons el meu amic: “Ens ha estat encomanada la noble tasca de guardes de la natura”. Com que no va dir qui ens ha confiat la funció, vaig posar l’afirmació en dubte. Amb to sorneguer li vaig contestar: Per a tal menester ja tenim els banders, els guardes forestals i els agents rurals”.

Si realment la missió del ser humà és la que el meu amic, Josep, afirma amb tanta contundència, perdoneu-me que ho digui: Som un vertader desastre com a guardes de la natura. En lloc de protegir-la, l’estem fent malbé a marxes forçades, sense aturador.

Crec que la vida té un sentit final diferent per a cada ésser humà. No té perquè ser permanent ni igual al d’una altra persona. Les creences, els valors morals i quasi tot, amb el temps va canviant, encara que no ens ho sembli. Penso que res és immutable, llevat de la mort.

En finalitzar l’animada conversa, a tall de cirereta del pastis, el meu amic Josep manifestà: Tinc 60 anys. Sempre he pensat igual. Soc el mateix que quan en tenia 15, en tots els aspectes de la vida, fins i tot en el sexual”.

La meva resposta fou: “Crec que no ets ni tan sols l’ombra del què vas ser. El teu entorn, els teus trets físics, allò que penses, allò que dius, allò que fas i la teva visió del món ja no són els mateixos de la teva joventut. Milions de cèl·lules teves han mort. Unes de noves han ocupat el seu lloc”.

En el sentit figurat, amb el meu amic Josep, sempre ens hem tirat els plats pel cap, fent servir la paraula com arma llancívola. Ho continuarem fent perquè ens permet mantenir viva l’amistat de més de 50 anys. Trobem plaer en trepitjar-nos mútuament els nostres ulls de poll virtuals.

TOTES LES NOTÍCIES