Títol: Una cosa
Escriptor: Aviel Basil
Il·lustrador: Aviel Basil
Traducció: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 36
Edat: Per als més petits
Una cosa té tots els components per a connectar amb els petits lectors i també amb els adults que els acompanyen en la descoberta dels llibres. Un relat acumulatiu enginyós amb un final sorprenent i tendre (en algun aspecte recorda els emblemàtics De què fa gust la lluna? o El pastís és tan amunt).
En un jardí, un ratolí cava sense parar, quan arriba un conill que li pregunta «Què busques?» i el ratolí respon, enigmàticament: «Una cosa». Malgrat la imprecisió de la resposta, el conill decideix ajudar-lo i comença a fer un forat. A partir d’aquí, a cada pàgina apareix un nou personatge, que al principi només treu el cap per l’extrem esquerre del llibre, i es repeteix la mateixa acció. Ara bé, a la pregunta sobre què busquen, cadascú respon afegint un adjectiu a la cosa. Així, el conill diu que busquen «una cosa bonica»; l’eriçó, «una cosa brillant», i el teixó, «una cosa grossa». Tots es posaran a fer forats —alguns amb estris ben sorprenents—, buscant no se sap ben bé què.
Aquests animals humanitzats estan dibuixats amb un contorn negre ben definit, amb rostres arrodonits i expressions de desconcert o sorpresa, aconseguides amb el simple traç de les celles o la boca. Cada situació s’explica a partir de les dobles pàgines, fet que permet una lectura pausada. En les imatges també hi trobem una història paral·lela: les peripècies d’un petit talp i la seva relació —no sempre amistosa— amb un cuc.
Al final, tots s’enfilen a la pila de terra, resultat del forat que ha fet el conill, i es produeix un canvi de perspectiva: el lector veu en primer pla la tanca del jardí (que fins aleshores es trobava darrere dels personatges) i els rostres embadalits observant una cosa «bonica», «brillant» i «grossa» (a l’última pàgina descobrim que es tracta del sol sobre el mar!). Els diferents jocs per crear expectatives i mantenir el misteri promouen la complicitat entre l’infant i l’adult.
Tot està plantejat amb una aparent senzillesa, seguint una estructura clara i repetitiva, però el conjunt de detalls esmentats afegeixen interès a la proposta. Finalment, cal esmentar l’encert de les pàgines de cartró (amb les puntes arrodonides), que es poden obrir bé, i del format lleugerament apaïsat, que, amb la mirada dels personatges majoritàriament enfocada cap a la dreta, empeny a girar les pàgines. Una molt bona lectura per a compartir.
Vanesa Amat Castells / Clijcat / Faristol