La  globalització rescatà milions de persones d’una ignominiosa pobresa, sobretot en l’anomenat tercer món. Sovint, la inversió estrangera fou una manera de transferir tecnologia per desenvolupar les economies de molts països, exigint-los a canvi  la implementació de polítiques neoliberals, que els eren alienes, algunes de les quals ara, passats 40 anys, es demostra que no han tingut el resultat esperat perquè, gairebé arreu, en lloc de creixement, han incrementat les desigualtats, posant en perill una expansió duradora.

En el desenvolupament del procés de globalització destaquen la incrementada competència aconseguida per la desregulació, per la supressió de les barreres duaneres, per l’obertura dels mercats financers a la competència estrangera, per l’alienació d’actius o be per l’ externalització d’alguns serveis públics, la qual cosa ha suposat, una més cara, però no sempre més eficient, atenció a l’usuari, mesures que han permès, si més no, alleugerir la càrrega pressupostària al govern de torn i poca cosa més.

D’altra banda, els persistents dèficits pressupostaris de l’Estat i l’acumulació de deute fins a nivells considerats inassumibles han tingut uns efectes que crec perniciosos. Una part massa important del pressupost estatal de cada exercici s’ha de destinar a pagar el deute més els interessos, la qual cosa impacta negativament, tan en el nivell d’inversió, com en les polítiques tributàries o d’atenció social del futur i, com a conseqüència, es compromet seriosament el creixement.

Durant dècades, la liberalització dels mercats, l’austeritat en la despesa pública, la venda de bens públics, condicionada per un deute desproporcionat respecte al PIB, han contribuït a enquistar la desigualtat d’ingressos de les persones,  que afecta principalment a les dones, generant, de per si, una recessió de la demanda, factor que es veu agreujat, des de fa temps, per la congelació de la major part de sous i pensions, afegit a l’augment de la carestia de vida que ens ha fet perdre poder adquisitiu.

Davant aquest panorama desolador, alguns experts en matèria econòmica manifesten que, per reactivar la demanda, cal elevar els nostres ingressos actuals. A la inversa, argumenten que, per a poder elevar els nostres ingressos actuals cal reactivar la demanda. Apreciats lectors, no sé com ho veieu vosaltres però jo, el que veig és un peix que es mossega la cua.