Durant dècades, el fons de vellesa de la CASS (ara anomenat Fons de Reserva de Jubilació), fou utilitzat pel Consell General o Govern per a finançar, en major o menor grau, l’adquisició d’infraestructures del país, tals com l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, la Residència El Cedre (Hotel Cerqueda), l’antic Hospital de Santa Coloma i l’edifici adjacent del Solà d’Enclar.
A canvi, l’erari públic feia efectiu, a càrrec del seu pressupost, un lloguer anyal equivalent al 5% del valor manllevat, import que percebia el fons de vellesa de la CASS. Al cap de vint anys, el fons de vellesa de la CASS havia recuperat la quantitat prestada, però sense meritar interès, motiu pel qual crec que tals operacions creditícies foren un mal negoci per al fons de vellesa de la CASS.
Cas particular fou el de la compra dels actius de FHASA, l’any 1988. Segons tinc entès, el fons de vellesa de la CASS feu un préstec a l’Administració General al 5% d’interès, quan en aquell moment el de mercat era del 17% o més, si el crèdit del banc era atorgat en francs suïssos. Recordem que el franc suís, en uns anys, passà de tenir un valor de 30 pessetes, a més de 100 pessetes.
En els anys 70, unes reunions de poble desembocaren en una Assemblea Magna que tombà la proposta del Síndic Sr. Julià Reig Ribó, al Consell General, per a adquirir els actius de FHASA, per un màxim de 450 milions de pessetes (2.710.843 euros). Sobta constatar que el 1988 els esmentats actius fossin adquirits finalment per un import de 3.500 milions de pessetes (21.084.337 euros).
A qualsevol de nosaltres, ens agradaria, a qui no? que el Fons de Reserva de Jubilació ens deixés diners, els nostres, amb semblants avantatjoses condicions per a poder adquirir un habitatge. No és una pretensió fora de lloc, si tenim en compte que no fa tants anys el Consell d’Administració de la CASS demanà al Consell General constituir-se en caixa hipotecària, proposta que no prosperà.