“Tocoy-se gausos”, l’obra de Pere Moles que se suma al fons d’art del Consell General

L'artista, Pere Moles, amb la seva obra en forma de bandera andorrana just al seu darrera (Consell General)
L’artista, Pere Moles, amb la seva obra en forma de bandera andorrana just al seu darrera (Consell General)

El Consell General suma al seu fons d’art l’obra ‘Tocoy-se gausos’, de l’artista andorrà Pere Moles, que s’ha presentat públicament, aquest dimarts al migdia, a la nova seu del Parlament andorrà. Concretament, s’exposarà a l’escala d’accés a l’hemicicle, des d’on es podrà veure també des del vestíbul de l’edifici. L’obra es compon de cinc panells de molsa que formen una bandera d’Andorra amb unes mides d’1,90 metres d’ample i 7 metres d’alçada.

El principal material que s’ha utilitzat ha estat la Molsa de Ren collida a mà i cultivada a Suècia i Noruega, tal com ha explicat l’autor. Després d’un tractament de conservació s’aconsegueix que el liquen, que ja no es viu, mantingui la seva forma, color i textura de forma permanent. Es tracta, a més, d’un material hipoal·lergogen, respectuós amb el medi ambient, resistent al foc, que absorbeix el soroll i que no requereix manteniment.

Moles ha remarcat les característiques de la molsa com a “delicada i resistent, que s’adapta a les condicions més dures”, com a paral·lelisme amb el país i la seva resil·liència. A més, ha destacat que la localització de l’obra no ha estat casual, “cal recordar que la cultura i els símbols formen part també de la política”. En aquest sentit, el síndic general, Carles Ensenyat, ha explicat que es tracta d’un simbolisme clau i que es replicarà també a Casa de la Vall. Aquesta bandera de molsa, “la més nova”, es troba a l’entrada del nou hemicicle del Consell General i, a Casa de la Vall, es recuperarà la bandera més antiga per a accedir a l’antiga sala del Consell.

El títol escollit per l’obra, ‘Tocoy-se gausos’, fa referència a una divisa històrica i un dels lemes més arrelats a Andorra, que ha esdevingut patrimoni cultural, tot i la manca de reconeixement oficial. És fruit de la relació històrica del país amb els comtes de Foix i del treball dels primers historiadors nacionals. Es tracta d’una expressió que forma part de l’imaginari simbòlic que forma la identitat andorrana i el llegat comú amb altres territoris pirinencs que van compartir sobirania.

[do_widget id=category-posts-pro-64]