Fins els anys setanta del segle passat, en la major part de les parròquies dels bisbats del domini lingüístic del català, durant la Setmana Santa era costum arrelat que el rector beneís totes les cases i corrals del poble, pràctica que en uns llocs era anomenada salious i en altres salpàs.
Abillats amb sotana i roquet, els escolans que acompanyaven al capellà trucaven a les portes de les cases tot dient: ¡salious! Un cop beneït el lloc, les mestresses de les cases els donaven ous o diners, que al final de la jornada repartien entre entre el seguici.
Amb la indumentària i ritual escaient per a la cerimònia, el rector feia una creu amb aigua i sal a la porta de les cases i cort, amb l’ànim d’evitar desgràcies i protegir de malaltia, tant als residents de l’habitatge, com al bestiar que poguessin tenir a l’estable o als cortals a la muntanya.