Com que el servei de Rodalies, dèiem la setmana passada, està destinat a ser un dels protagonistes de la tardor a causa de les obres previstes a la xarxa, aprofitarem per veure de prop un mot tan i tan present al nostre entorn com és roda, que ja tocava.
Entre els fills directes de rodar, per cert, se’ns va escapar rodejar, un verb amb mala anomenada (com molts dels acabats en -ejar) que sovint arraconem en favor d’envoltar, sinònim, a parer meu, més elegant. També surten d’aquesta branca rodell i el famós embotit de muntanya, la rodella.
Un altre derivat directe de roda, per sorprenent que sembli, és rol; la gràcia d’aquest mot és que molt abans de prendre el sentit modern que li donem de ‘paper a representar’, extret de l’àmbit de la sociologia i després de la psicologia, originalment significava ‘tripulació d’una embarcació’, que és d’on deriva el verb enrolar(-se).
A continuació apareix un dels fills més prolífics de la família: rotlle, que va néixer amb el significat de ‘anella o rotllana’ i ha donat peu a verbs com rotllar i enrotllar(-se) (el sentit modern de ‘parlar profusament’ és argòtic), substantius com rotllana, rotllada, enrotllament o, atenció, desenrotllament (que en efecte vol dir el que sembla, encara que no ens caigui gaire bé) i adjectius com enrotllador, enrotllable i desenrotllable. I sí, també rotllo, ja ho crec, per més que formi part del grup més selecte de falsos barbarismes; no solament el tenim documentat des del segle XIV, que aviat és dit (un cas molt pròxim a altres com monge/mono, motlle/motlloo oncle/onclo), sinó que els diccionaris actuals ja en recullen també els significats col·loquials: ‘discurs o explicació llarga i avorrida’ i també ‘relació amorosa o sexual, generalment passatgera’.
Però els personatges pintorescos de la família de roda no s’acaben aquí. Tenim, per exemple, rètol (de l’àntic ròtol, ‘document de paper enrollat’, del llatí rotulus), més els corresponents retolar i retolador (encara sovint pronunciats amb la primera vocal en O, dissortadament no per influència del llatí sinó de la de sempre). O ròtula, a causa de la inequívoca forma d’aquest os, la mateixa que ruleta, pres del francès roulette (i aquest del francès antic roele ‘rodeta’, antigam. escrit ruelete o rouellette).
Se’ns acaba l’espai no hem esgotat tots els recursos de la família. I tant de bo no els esgotem mai, cosa que podria voler dir que Rodalies i la seva pèssima gestió no tornaran a ser protagonistes del conflicte. Qui té gana, ja se sap, somia truites.