Repte emocional entre mestre i alumne

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

És molt important ensenyar als alumnes a controlar les seves emocions i també és clau que els professors sàpiguen connectar emocionalment amb els alumnes per treure el màxim profit d’ells. Es diu que les emocions varien en intensitat i que hi ha diferents sinònims per assenyalar una mateixa emoció, com ara inquietud i preocupació.

Les emocions són el resultat de la valoració que fem del món i dels nostres propis interessos, d’allò que ens afecta tant en el pla negatiu com positiu. Per exemple, si sentim ira tindrem tendència a atacar. Si sentim alegria buscarem el contacte social.

Tractar les emocions durant els primers anys de vida i des de l’escola començant en l’etapa d’infantil, ha de ser un objectiu primordial per a l’educació.

Els nens per la seva falta de maduresa i poca comprensió del món, experimenten sensacions fortes i variades que relacionen amb cada situació, sense ser conscients que aquestes reaccions apareixen de la mateixa valoració que es fa de l’estímul i de l’emoció que senten
Per aquest motiu, els professors han de formar-se en Educació Emocional i treballar dur per conèixer les seves pròpies emocions i desenvolupar la capacitat de reconèixer i induir la dels altres.

Si encoratgem als nens a expressar les seves emocions, independentment de l’emoció que sigui, mostrarem respecte per la seva persona i pels seus sentiments, i així se sentiran valorats i aprendran a regular les seves emocions de manera conscient.

Una activitat per aconseguir aquest propòsit, podria ser el diari de les emocions. Per exemple, oferir als nens una llibreta en la qual apuntin diàriament a casa una de les emocions que han sentit durant la jornada escolar.

A l’endemà es dedicaria uns minuts a classe per parlar-ne, realitzant totes les setmanes perquè tots els nens poguessin participar.

A més, de donar l’oportunitat de dialogar a classe i expressar sentiments a partir d’un saló educatiu diplomàtic que tingui en compte a tots els membres, sense que hi hagi preferències ni favoritismes.

Si volem educar per a la vida i promoure una formació permanent, els estudiants han de sentir emocions positives i rebre elogis per part dels mestres.

El mestre ha de mostrar plena disponibilitat als infants, escoltar-los de manera activa, mirar-los als ulls amb atenció i assentint amb el cap mentre parlen, mostrant cordialitat i proximitat.

De la mateixa manera, els professors han de ser pacients, no hi ha dos nens iguals, i per tant, no aprenen de la mateixa manera.

Un dels requisits per assegurar el desenvolupament integral dels nens és que els vincles dels pares amb els seus fills siguin sans.

Els petits aprenen per imitació, som una referència a l’hora d’aprendre. Per aquesta raó, hem de ser conscients de cadascun dels nostres passos per no malmetre la seva autoestima i molt menys la seva motivació.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES