No fa gaire, les llavors de les plantes, especialment les hortalisses, es transmetien en les famílies, d’una generació a la següent. Era una garantia de qualitat i rendiment, però també de sentit comú. Avui dia, és més fàcil i ràpid comprar llavors o plàntules comercialment. Però això surt més car i no sempre és eficaç.
Per què recol·lectar llavors de les plantes?
Recollir i sembrar les nostres pròpies llavors òbviament estalvia diners. Ja no ens caldrà comprar-les cada any. Però, a més, té molts altres avantatges. Seleccionant llavors any rere any, obtindrem varietats millor adaptades al clima i terra del nostre hort o jardí que seran més resistents i productives. Les llavors retenen les característiques de la planta de què procedeixen. Per això s’adaptaran de forma natural al seu entorn.
També és un mitjà per a salvaguardar varietats antigues o poc conegudes. Aquestes sovint són difícils de trobar comercialment i és una activitat molt productiva i ecològicament positiva. I el millor de tot és que ja sabem quin tipus de planta estarem cultivant i la podrem gaudir una vegada més.
Com recuperar-les?
Hem de seleccionar les millors plàntules, que serviran com a portadores de llavors. Triar, doncs, les que semblin més vigoroses, floríferes o productives i que no hagin estat afectades per malalties. A més, han de ser perfectament representatives de la varietat. El mètode de recol·lecció difereix segons el tipus de planta.
Per a flors, plantes aromàtiques, hortalisses de fulla i arrels: deixeu que les plantes floreixin i produeixin llavors. Quan estiguin marrons o es trenqui la càpsula que les conté, han de ser recollides, sempre que el temps estigui sec. Si volem assegurar-nos que no se’n perdi cap, hem de tancar l’extrem de les tiges en una bossa de paper. Si les llavors encara no estan seques, es poden col·locar esteses sobre un drap en una habitació ben ventilada i esperar que s’assequin naturalment durant uns quants dies.
Per a sembrar cogombres, pebrots, etc., la recol·lecció de llavors es realitza en els fruits molt madurs. Les llavors es netegen bé, s’eixuguen, s’assequen amb un drap net i es posen a assecar igual que en el cas anterior. Les faves, pèsols, fesols i altres llegums, es deixen assecar dins la beina, es retiren i s’oregen per uns dies.
Els tomàquets són un cas especial. Poden plantar-se directament, però per a conservar les llavors cal seguir una rutina. El primer és retirar les llavors i deixar fermentar uns dies a temperatura ambient fins que es formi una floridura blanquinosa fina a la superfície. Amb un colador de malla fina, es netegen les llavors i després es posen a assecar sobre un drap perquè no s’enganxin.
Conservació
Quan les llavors estiguin completament seques, cal tenir clars tres punts per a emmagatzemar-les:
Lluny de la calor.
Aïllades de la llum.
En un lloc sec.
En aquestes condicions, poden conservar el poder germinatiu durant diversos anys. Depenent de la planta entre tres i deu.
Les bossetes o sobres de paper són el lloc més segur, encara que una caixa hermètica o tubs poden ser útils. És fonamental etiquetar cada envàs. No oblideu el nom de l’espècie i la data de recol·lecció. Després les hem de col·locar en una habitació fresca i seca. També és possible guardar-les al fons del frigorífic i, fins i tot, al congelador. En aquest cas, la seva vida útil és quasi infinita. Només caldrà descongelar-les lentament abans de sembrar-les.