No té a veure amb allò que un té. És un sentiment molt més complex, en què la personalitat de cadascú i la seva manera d’afrontar la vida influeixen enormement.

Salut, diners i amor. Podem pensar que si no ens falten serem molt feliços. No obstant, tots coneixem gent al nostre voltant que, gaudint de tots tres, se senten infeliç.

No podem entendre la felicitat com una meta perquè mai no hi ha un final, sempre podem ser més o menys feliços del que som en aquest moment. Sempre hi pot haver motius que ens tirin cap avall i, generalment, sempre podrem fer coses per estar millor, sóc feliç o no ho sóc.

Nosaltres mateixos ens posem barreres per assolir la felicitat. Moltes vegades donem l’esquena el dia a dia i considerem que només serem feliços en moments especials: quan arribin les vacances, quant tinguem parella, fills, o quan ens donin les claus del cotxe que ens hem comprat.

És evident que les coses que ens passen ens afecten i tenen impacte en el nostre nivell de felicitat, és normal que el dolor, la malaltia o la pèrdua d’un ésser estimat ens afectin. Però la persona més feliç és la que sap més bé adaptar-se a aquests canvis.

Els motius que ens poden portar a fer-nos patir a ser infeliços són incomptables, com és infinita la capacitat de les persones per comparar-nos amb els altres, critiquem, jutgem, somiem un futur o recordem un passat que ens fa sentir intensament a un lloc conforme les coses bones mentre duren i no patir quan s’acaben, desitgem l’aprovació constant dels altres, estem insatisfets amb la nostra parella, amargats a la nostra feina, descontents del cap, del sou, imaginem tota mena de pors i perills, ens sentim ofesos en els nostres sentiments per persones que no ens importen, pretenem que les circumstàncies s’adaptin als nostres desitjos.

És important acceptar que la felicitat no equival, a la mirada centrada en el present o el futur a curt termini, sinó a la presència de plaer i a l’absència de dolor.

La felicitat és una cosa que cal cultivar dia a dia.