Professionals del Pirineu aborden les conductes suïcides i els perills d’autolesions entre els joves

El gerent de l'Hospital St. Joan de Deu, J. Capdevila, i el gerent de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, M. Abrantes (Govern.cat)
El gerent de l’Hospital St. Joan de Deu, J. Capdevila, i el gerent de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, M. Abrantes (Govern.cat)

L’Ajuntament de Sort ha acollit aquest matí de divendres la X Jornada de Treball d’Atenció Primària de Salut i Salut Mental Infantil i Juvenil en la qual hi han participat 55 professionals de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran. En aquesta ocasió, la trobada, concebuda com un espai en xarxa entre professionals dels àmbits de la salut, social i l’educació, s’ha centrat en l’abordatge de les autolesions i la conducta suïcida en població infanto-juvenil.

Durant la inauguració institucional, el gerent de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha afirmat que “en un moment en el qual la salut mental ens interpel·la, resulta de vital importància actualitzar i compartir coneixements per a oferir una atenció de qualitat que ajudi a prevenir conductes que comporten molt patiment, no només per als joves que les pateixen sinó també per a les seves famílies i entorn”.

Per la seva banda, el gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Jaume Capdevila, ha afegit que “en aquesta etapa post COVID, amb el seu impacte en la salut mental i fonamentalment en la dels joves, hem d’estar molt alerta a conductes d’autolesió, no totes provenen d’un trastorn mental i, per això, cal entrar en la vessant sanitària i social de tots els processos, però també en la vessant educacional”.

La jornada ha comptat amb la conferència inaugural del psicòleg clínic de l’Hospital d’Igualada, Daniel Vega, que ha deixat clar que “no tots els joves que s’autolesionen pensen en suïcidar-se, però sí que és cert que l’autolesió pot comportar riscos. Per això hem de prestar especial atenció a la detecció primerenca, els abordatges precoços i les intervencions comunitàries”. També ha explicat que entre els motius, hi ha diferents hipòtesis que van des del fet que actualment “els joves potser tenen més problemes per a regular les emocions, però també hi ha aspectes més socials, que van des de la manera com ens relacionem amb els altres fins a la immediatesa que es demana per a tot”.

A continuació, la doctora Rebeca Aisling i l’educadora social Vanesa Álvarez han exposat una experiència de l’equip d’Atenció a la Crisi de l’Alt Urgell. Per la seva banda, la directora assistencial de Pediatria dels Pirineus, Glòria Ruiz, ha explicat com han treballat en xarxa en el cas d’un adolescent amb autolesions. En aquest sentit, s’ha mostrat convençuda que “si bé el treball en xarxa entre professionals com ara docents, infermeres, pediatres o psicòlegs sempre és cabdal, encara ho és més quan cal tractar amb adolescents, una època en la que el jovent no acostuma a apropar-se als professionals de la salut”.

Per a acabar, la psicopedagoga Cristina Riura i la psicòloga Maria Cuny, de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic (EAP) Val d’Aran-Alta Ribagorça han presentat una guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu.

La salut mental i el benestar emocional són elements prioritaris per al Departament de Salut de la Generalitat ,i per això, estan entre els objectius, tant del Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, com de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran. A més a més, en la mateixa línia, el Departament també ha desenvolupat el Pla de Prevenció del Suïcidi a Catalunya (2021-2025), que suposa un pas endavant en l’acompliment de les línies estratègiques de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en relació amb la prevenció del suïcidi, i que incorpora els aprenentatges del desenvolupament del programa Codi risc de suïcidi de Catalunya i altres experiències d’èxit en el sector.

TOTES LES NOTÍCIES