Títol: Ara no, Bernat
Escriptor/a i Il·lustrador/a: MCKEE, David
Traducció: Maria Lucchetti.
Editorial: Kalandraka Catalunya.

En Bernat troba un monstre al jardí. Ho diu als pares, però no li fan cas. El monstre devora en Bernat i el suplanta, però els pares no s’adonen del canvi.
Ara no, Bernat és un conte tan divertit com dramàtic en què l’autor anglès David McKee empra l’humor surrealista per descriure la solitud dels infants, la seva indefensió davant la manca d’atenció quotidiana d’uns adults cansats, enfeinats, capficats amb les seves coses.

A McKee li agrada pensar que s’adreça «a l’adult que el nen serà un dia i al nen que encara hi ha en l’adult». L’experiència de lectura dels seus llibres confirma les seves expectatives, i en aquest cas interposa entre els personatges de totes dues condicions un mirall d’incomunicació.

La sobrecàrrega, la caricatura extrema de l’argument, crea la distància necessària per tal que puguem gaudir del llibre sense angoixar-nos gaire, tot i la mordacitat del tema. McKee juga a dir les coses amb les mínimes paraules, per tal que les repeticions («Ara no, Bernat») tinguin el màxim de significats en el context del llibre. Paral·lelament, dibuixa amb saviesa i minuciositat cada doble pàgina, i ofereix detalls per a la lectura d’imatge i lliçons de color, perspectiva, decoració, composició, ritme i coherència.

Quaranta (els anys que té aquesta obra) és només un nombre.

Per Tàssies. Clijcat / Faristol