L’any jubilar, temps d’esperança (1)

Joan Enric Vives
Joan-Enric Vives i Sicília, arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra

Hem iniciat l’Any Jubilar dedicat a l’esperança, un do preciós que Déu ha plantat en la seva Església i al món, i al cor de cada un de nosaltres. El Papa Francesc ha declarat “que el Jubileu ha de ser per a tots una ocasió per a revifar l’esperança”, així com una ocasió per a l’alegria i la renovació, una crida a deixar enrere les pors i les incerteses per abraçar la llum de Crist que ens guia cap a un futur ple de promeses. L’esperança no és un sentiment passatger ni una il·lusió humana. És una virtut teologal, arrelada en la fe en Déu. Com ens recorda St. Pau a la seva carta als Romans: “L’esperança no defrauda, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha estat donat” (5,5). Aquesta esperança ens sosté en les adversitats i ens dona força per a continuar caminant, ja que sabem que no caminem sols. Déu camina amb nosaltres.

Els jubileus, en la tradició de l’Església, són temps especials de perdó, de reconciliació i de renovació espiritual. Aquest Any Jubilar de l’Esperança ens convida a reflexionar sobre la promesa de salvació que Déu ens fa i a renovar el nostre compromís de viure com a testimonis de l’esperança cristiana. És un temps per a obrir el cor als altres, especialment a aquells que viuen en la foscor de la desesperança: els malalts, els pobres, els qui pateixen soledat o alguna pèrdua. Que aquest any sigui un camí de proximitat i d’amor per a portar consol i esperança a qui més ho necessita.

L’esperança cristiana és transformadora no és passiva; no és pensar que Déu ja resoldrà els nostres problemes mentre ens quedem quiets. Cal que sigui una esperança activa, que ens mou a ser protagonistes del canvi, col·laboradors del Regne de Déu que arriba, aquí i ara. Com diu el Papa Francesc: “L’esperança no ens fa mai immobilistes, sinó que ens empeny a fer camí”. Jesús ens convida a confiar en l’amor providencial del Pare. Ens diu: “No tingueu por, petit ramat, perquè el vostre Pare s’ha complagut a donar-vos el Regne” (Lc 12,32). Aquesta és la nostra esperança: saber que som fills i filles estimats de Déu i que el Regne de Déu ja és entre nosaltres.

En aquest any jubilar, estem cridats a ser testimonis de la llum, portadors d’esperança en aquest nostre món ferit per la incertesa, les violències i la divisió. La nostra esperança no és només per a nosaltres, sinó per a compartir-la. Cridats a ser llum enmig de les tenebres, sal de la terra i llevat en la massa. Que els nostres actes parlin més fort que les nostres paraules. Que la nostra vida reflecteixi l’esperança que proclamem. En els nostres gestos senzills d’amor i de servei, portem la llum de Crist al món.

Els grans sants i els “de la porta del costat” ens són models de l’esperança que estem cridats a fer possible, perquè s’abandonaren en mans de Déu i feren fructificar els talents rebuts. Mirem la Verge Maria, que és Mare d’esperança, perquè va dir “sí” al pla de Déu, amb confiança plena i abandó, i ens portarà a ser més fidels a Crist. Ella és el nostre model i guia. Que Maria ens ajudi a viure aquest Any Jubilar amb els ulls posats en Crist i el cor ple d’esperança, fent el que Ell ens digui. I deixem que l’esperança renovi les nostres vides, il·lumini els nostres camins i ens faci testimonis fidels de l’amor de Déu.



+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]