La veu del Bisbe: Deixem-nos portar per l’Esperit

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

Aquest diumenge, en una bona part del nostre Bisbat, reprenem la celebració de l’Eucaristia dominical, “la pasqua setmanal”, amb la presència dels fidels. L’Eucaristia ens fa ser l’Església de Crist, per això en donem gràcies a Déu. I és que amb confinament o sense, en fase 0 o en fase 1, o en el que ens pugui venir més endavant, tant se val, estem celebrant la Pasqua, que és el do de la Resurrecció del Crist. Ell ha vençut la mateixa mort, i ja res no ens podrà separar del seu amor. Ell ens dóna l’Eucaristia i ens envia l’Esperit Sant Defensor, i això sol ja ens ha de bastar per fer front a aquesta pandèmia, al confinament, a les malalties o penúries, a tot allò que ens pugui arribar… Amb la força del Senyor i amb el coratge de la fe i de l’esperança, res no ens farà por. No fem el camí sols. Crist ens protegeix a través del seu Esperit que habita dins nostre pel baptisme i la confirmació. Celebrem el diumenge amb molta joia, a pesar dels confinaments.

La certesa que Crist ens acompanya a través del seu Esperit Sant ens dóna molt de coratge. Per l’Eucaristia celebrada ja amb la nostra presència i rebent la sagrada comunió, o encara rebuda espiritualment aquells que heu de restar a casa, en espera i desig del que podrem rebre més endavant, ens unim al Crist i som fets imatges seves, testimonis seus per l’Esperit Sant que l’Eucaristia ens comunica. Acollim amb humilitat i reverència l’Esperit de Crist i deixem-nos portar pel seu alè de llibertat i el seu foc de caritat ardent. Siguem més “espirituals”, cuidem la vida espiritual, i deixem-nos guiar per l’Esperit. El do del Pare i del Fill habita dins nostre i silenciosament ens va guiant vers la plenitud de la veritat i ens va transformant en amics de Déu i imatges del Senyor. Ell ens dóna les paraules adients i ens fa valents en els combats de la fe. Pel baptisme i la confirmació s’ha fet company  invisible però real de la nostra vida per sempre. No estarem mai sols, ja que Ell ens acompanya, i l’Eucaristia ens el regala de nou perquè ompli de goig tota la nostra vida i la faci fecunda de bones obres.

Un famós text molt suggeridor del metropolità ortodox de Latàquia Rvm. P. Ignasi Hazim, llegit a Uppsala el 1968, a l’Assemblea del Consell Mundial de les Esglésies, ens ajuda molt a saber entendre el que l’Esperit fa en nosaltres:

“Sense l’Esperit Sant, Déu queda lluny; Crist pertany al passat; l’Evangeli és lletra morta; l’Església, una simple organització; l’autoritat, un domini; la missió, una propaganda; el culte, una evocació; i l’actuació cristiana, una moral d’esclaus…

“Però amb l’Esperit, i en una sinergia indissociable, l’univers és sostingut i clama pel naixement del Regne; l’home està en lluita contra la carn; Crist ressuscitat és aquí; l’Evangeli és font de vida; l’Església és comunió trinitària de germans; l’autoritat és un servei alliberador; la missió és una Pentecosta; el culte és memorial i anticipació; i l’actuar humà és una realitat divina.”

L’Esperit tot ho transforma i ens vol transformar a nosaltres en aquesta sorprenent Pasqua d’enguany. Deixem-nos portar per l’Esperit, que tot ho omple de vida, i visquem amb renovades forces aquesta represa de la vida comunitària, eucarística i pastoral, després del confinament. Necessitem nova creativitat i noves forces, i Ell ens les donarà. Preguem i estimem, retornem escalonadament a la normalitat de la vida comunitària eclesial, sense pors ni desànims ni angoixes.