La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie invasora originària del sud-est asiàtic. Es creu que va arribar a Europa per primera vegada a través de França cap a l’any 2004, probablement transportada accidentalment dins d’un carregament de ceràmica procedent de la Xina. Des d’aleshores, s’ha anat estenent per tot el continent, i ja és present a bona part de la península ibèrica.
Aquest insecte destaca pel seu aspecte més fosc que altres espècies de vespes autòctones. Té el cos de color marró fosc o negre, amb una banda groga a l’abdomen, les potes de color groc i el cap negre amb la cara taronja. Les reines poden arribar a fer uns 3,5 centímetres de llarg, mentre que les obreres fan entre 2 i 3 centímetres.
El niu és esfèric i pot assolir fins a un metre de diàmetre. S’acostuma a construir en llocs elevats, com arbres alts o teulades, tot i que a l’inici de la temporada també se’n poden trobar de més petits en bardisses o construccions abandonades. La vespa asiàtica és una espècie predadora molt eficient. S’alimenta principalment d’altres insectes, especialment d’abelles de la mel (Apis mellifera), de les quals s’alimenta i també utilitza per a nodrir les seves larves.
A diferència d’altres vespes, no és especialment agressiva amb les persones, excepte si es veu amenaçada o si es molesta el niu. Així i tot, la seva picada pot ser dolorosa i, en casos de persones al·lèrgiques, arribar a ser perillosa.
El principal problema de la vespa asiàtica és el seu impacte sobre la biodiversitat local. En atacar massivament les abelles, redueix la població d’aquests insectes pol·linitzadors essencials per als ecosistemes i per a l’agricultura.
A més, la seva presència afecta directament el sector apícola, ja que moltes colònies d’abelles són destruïdes o debilitades, provocant pèrdues econòmiques considerables. També genera alarma social, especialment en zones urbanes o rurals on es localitzen nius prop d’habitatges o camins. Eliminar la vespa asiàtica és una tasca complicada. Els experts recomanen no intentar destruir els nius per compte propi, ja que pot ser perillós. Els ajuntaments i serveis especialitzats en control de plagues són els encarregats d’actuar.
Les mesures de prevenció inclouen la col·locació de trampes selectives a la primavera, quan les reines surten de la hibernació, i la detecció primerenca dels nius per a facilitar-ne l’eliminació abans que creixin massa.