La síndrome d’Erostrat és un fenomen psicològic que defineix aquelles persones que anhelen la fama o la notorietat social, encara que sigui a través d’actes destructius, polèmics o reprovables. El terme prové de la figura històrica d’Erostrat, un pastor grec que, l’any 356 aC, va incendiar el Temple d’Artemisa a Efes, una de les set meravelles del món antic, només per a assegurar-se que el seu nom perdurés en la història.
La història d’Erostrat simbolitza la recerca desesperada per la immortalitat a través d’actes negatius. Després de la seva detenció, les autoritats van prohibir que el seu nom fos esmentat, però, paradoxalment, aquesta mateixa prohibició va contribuir a la perpetuació del seu record.
El concepte ha evolucionat al llarg dels segles i avui dia s’utilitza per a descriure persones que, mogudes pel desig de notorietat, cometen accions impactants, delictes, actes vandàlics o escàndols públics.
Amb l’auge de les xarxes socials i l’exposició mediàtica, la síndrome d’Erostrat s’ha fet més present. L’obsessió per la fama immediata ha portat algunes persones a buscar l’atenció pública amb accions polèmiques, sovint sense tenir en compte les conseqüències morals o legals.
Els casos més habituals inclouen actes vandàlics enregistrats en vídeo, declaracions polèmiques a les xarxes socials o provocacions amb l’únic objectiu de viralitzar-se. Aquest fenomen posa de manifest la vulnerabilitat de la societat davant la recerca de validació externa i el poder de la viralitat digital.
Els experts en psicologia assenyalen que pot estar relacionada amb trastorns narcisistes, baixa autoestima o una necessitat extrema de reconeixement. Aquesta recerca de notorietat pot generar un cicle addictiu, on l’individu busca constantment l’aprovació externa a través de comportaments cada vegada més extrems.