La revista Cadí-Pedraforca, publicada per l’Editorial Gavarres, assoleix aquesta primavera la xifra rodona i meritòria de 40 números. A partir de la diada de Sant Jordi, ja es pot trobar un nou volum als punts de venda habituals, sota el títol “Saviesa ancestral”. En aquesta ocasió, la publicació ha centrat el dossier en les plantes i remeis. El lector hi trobarà un monogràfic de 48 pàgines dedicades a recollir els coneixements que, des de temps immemorials, han permès guarir-se i cuidar-se a través d’olis, ungüents, xarops o infusions. Es tracta d’una cultura i usos molt arrelats al passat però que, en molts casos, han perviscut i han arribat ben vius fins a l’actualitat.
A través de les pàgines es troba informació del llegat imprescindible de les trementinaires; la riquesa botànica d’un territori privilegiat; els projectes d’herboristeries i elaboradors de confitures, conserves o pega negra; informació sobre plantes que guareixen el bestiar; el cultiu d’aromàtiques com la lavanda (espígol); l’elaboració d’olis, infusions i hidrolats fets amb coneixement i cura; el reconeixement a botànics i farmacèutics de referència o la preservació de varietats antigues en camps i horts.
Entrevistes i articles
Més enllà del dossier central, el número 40 de la revista Cadí-Pedraforca compta, com de costum, amb altres seccions destacades, una de les quals és la “Conversa”, dedicada a Josep Genescà, periodista autodidacta que ha dirigit Ràdio Puig-reig des de la seva fundació. També és remarcable la secció “Primers relleus”, el text literari que obre la revista, en què es podrà llegir un escrit titulat “Poesia, la meva primera expressió literària”, obra del peramolí Josep Espunyes.
El número el completen la secció d’”Actualitat”, dues rutes a peu, un apartat de “Patrimoni” amb articles sobre història, arquitectura, etnologia, gastronomia o paleontologia, entre altres, així com els perfils de Jordi Casasayas, Dolors Espluga i Rosa Barral. En aquest darrer cas, malauradament, la protagonista va morir fa pocs dies, quan la revista ja era a impremta. Aquest perfil, doncs, esdevé un petit homenatge pòstum a la “Rossita” del forn.
