Joan Moñino (Manacor, 1997) és un creador de contingut de les Illes Balears. A través del seu perfil “Parlars mallorquins” parla sobre les diferències que hi ha entre els dialectes del català. El seu treball a les xarxes l’han dut a ser guanyador del Premi AMIC-Tresdeu en 2024 i recentment del Premi Crit en 2025 en la categoria de Llengua.
Com va començar el projecte de Parlars Mallorquins?
Jo vaig començar durant la pandèmia, quan tothom estava avorrit. Em va pegar un poquet d’hiperfocus de cercar informació sobre els dialectes del català i jo trobava molts mapes dels diferents dialectes, central, valencià… M’interessava veure mapes específics de la veritat dialectal de dins de Mallorca, però no n’hi havia. Hi havia articles, però no hi havia il·lustracions com a tal. Així que vaig decidir fer jo aquestes il·lustracions. No sé per què vaig decidir posar-les a Instagram i fer-me un compte específic d’això, i així vaig començar.
Com va ser el pas a posar la cara i fer vídeos?
Va ser perquè la gent em va començar a demanar dubtes de lingüística. No sabia contestar, però mirava els diccionaris, cercava les respostes i després, clar, hi va haver un moment que els comentaris no em donaven per a donar tanta explicació. Així que vaig començar fent stories. Però una persona, de seguida, em va dir: “Escolta, podries fer aquests stories, no se n’anessin, després de 24 hores?” I jo: “Ja, veig el teu punt”. I res, i a partir d’aquí ja vaig començar en els vídeos permanents.
En quina mesura consideres que els teus vídeos han influït en la preservació de la llengua entre els joves?
Jo no sé si els meus vídeos han influït massa a la parla dels joves, però sí que ha estat una mica l’espurna perquè hi hagi aquesta comunitat de creadors que fan contingut en català a Mallorca, i també a les Illes. I, òbviament, això serveix com a referent perquè els joves continuïn xerrant la llengua.
Més que referent, que no ho sé, és més si xerram que una persona nova que vulgui fer vídeos en català, vegi que hi ha altra que ho faci, en aquest sentit sí que podrien xerrar de referència, però pel que fa a la parla jo crec que el que fa és normalitzar la situació.
Per tant, si cada vegada veus més normalitzat que la gent ho xerra, això normalitza que també s’hi pugui xerrar una mica més al carrer. I, una part més activa, són els vídeos que xerren de política i de sociolingüística, que sí que ajuden a entendre conceptes com podrien ser la diglòssia o la minorització lingüística que serveixen per a posar consciència a una població que té una llengua pròpia.
L’any passat vas guanyar el premi AMIC-Tresdeu. Què va suposar per a tu?
Jo crec que entre l’Aferrada i els Premis Amic-Tresdeu m’han ajudat a professionalitzar-me un poquet més i que empreses poguessin venir al meu perfil i demanar-me encàrrecs i treure rendiment d’aquesta feina que feia gratis i ara puc guanyar un poquet de doblers.
He vist al pas d’AMIC-Tresdeu als Premis Crit, també una espècie de professionalització. Abans l’ambient era un poquet més familiar, i ara s’ha fet més gros, que també és positiu això.
M’agrada que encara que s’hagi fet com a més corporatiu, per dir-ho d’alguna manera, crec que s’ha seguit la línia de trobar aquells creadors que són més de nínxol, amb una distribució geogràfica també diversificada. Això m’agrada, que s’hagi mantingut aquesta línia.
Com veus la creació de contingut en les Illes Balears?
Fantàstica, a les Illes Balears som, més o manco, un milió d’habitants, per tant, en proporció, estem molt bé de creadors de contingut. I està molt bé veure com, per exemple, en la meua primera Aferrada érem més mallorquins, i ara, a part de mallorquins ja hi ha persones de les altres illes, això s’està expandint i és genial. Potser es necessitava una mica d’iniciativa des de dalt, perquè hi hagi un poc d’aquesta confluència.
Per Tresdeu