A principis d’aquest any, es presentava oficialment la web patrimonimusical.cat, que té com a finalitat difondre i facilitar l’accés i el coneixement al patrimoni musical català. El portal, que de moment conté una mica més de 400 entrades, disposa d’informació de compositors com Pau Casals o Enric Granados, d’intèrprets com Carmen Amaya o Montserrat Caballé, i també permet la descàrrega de partitures i l’escolta d’arxius sonors. En parlem amb un dels seus principals impulsors, Jaume Ayats, que també és l’actual director del Museu de la Música de Barcelona.

Com va sorgir la idea de crear patrimonimusical.cat?
Fa uns sis anys aproximadament, des del Museu de la Música i el Centre Robert Gerhard ens vam adonar que necessitàvem un lloc de referència en línia que pogués difondre fàcilment informacions i materials del patrimoni musical català de manera internacional. Després d’estudiar-nos-ho una mica i de mirar exemples de països com Suècia, Noruega o Finlàndia, vam veure que l’opció que s’adequava més en aquell moment (i jo diria que ara també), era crear un portal web. Cal remarcar que ens trobem davant d’un portal distribuïdor de continguts. No disposem d’un centre de dades al darrere, sinó que el que fem és facilitar l’accés a aquells materials i dades que ja existeixen en altres repositoris o institucions. D’aquesta manera, tot queda més endreçat.

A grans trets, què hi podem trobar dins del portal?
El portal disposa, de moment, d’unes 400 entrades, unes 300 de les quals són de noms propis. Hi podem trobar des de compositors i intèrprets fins a pedagogs, musicòlegs o constructors d’instruments. La resta d’entrades estan dedicades a institucions, sales de concerts, teatres, etc. Toquem des de l’època medieval fins a la contemporània i també diversos gèneres musicals. L’horitzó que ens hem marcat és arribar al del miler d’entrades en dos anys. Jo diria que quan s’arribi a aquesta xifra, el panorama seria molt complet per a una cultura com la catalana.

I quins recursos podem trobar quan busquem un nom propi?
Quan busquem un nom propi, el primer que fem és presentar-lo de manera curta i contrastada en un text que es pugui llegir en 2-3 minuts com a màxim. Això el que et permet és situar-lo en una època, en una estètica, en una producció i amb els fets principals de la seva labor musical. Després d’aquest encapçalament, en molts casos immediatament el que fem és incloure partitures de la seva obra, i també exemples sonors a través d’enllaços a Spotify, el Fons de Biblioteques, etc. El que vol la gent és escoltar, així que intentem facilitar al visitant un màxim de 5-6 exemples musicals que puguin representar una mica la música d’aquella persona. En alguns casos (encara molt pocs), també hem inclòs l’enllaç d’algun vídeo. El que intentem, sobretot, és entrar en la música per l’experiència musical, no per la simple narració.

Quins creu que són els punts més forts del portal?
A part d’escoltar música, jo crec que el punt més innovador és la descàrrega de partitures digitalitzades. Veure les partitures en directe, ja sigui en format de publicació editada o en manuscrit, per a molta gent és un gran canvi. Ja no suposa haver d’anar a l’arxiu pertanyent a veure quines partitures hi ha, que entenc que pot ser carregós. Aquí, en canvi, pots consultar-les una tarda de diumenge des de casa només movent el ratolí. A més, no te n’adonaràs i hauràs passat per diverses institucions virtualment, com són la de la Biblioteca de Catalunya, la del fons del Museu de la Música o la de l’Orfeó Català.

Un element que s’ha tingut en compte és l’aproximació en clau de gènere. Com s’ha dut a terme?
A l’hora de fer les cerques, s’ha habilitat un filtre que separa homes i dones dins del patrimoni musical. Què ens fa veure això?, que el nombre que hem inclòs de dones compositores és claríssimament inferior al nombre d’homes, però que en aquests moments el coneixement que tenim és aquest. Hi haurà una Lluïsa Casagemas, una Matilde Escalas, una Palmira Jaquetti o una Aurora Bertrana però, clar… la història que ens ha arribat és com és. Quan passes a intèrprets (cantants o pianistes, per exemple) o pedagogues i musicòlogues, la cosa ja comença a estar més bé. Ja veus que, com a mínim, dins de la tradició hi havia uns determinats gèneres que no estan gens malament dins de la història. Tot i això, cal ser conscients, tenir eines com aquest portal per ser-ho encara més, i treballar per ampliar la llista actual de dones.

Quina ha estat la resposta rebuda per part dels usuaris que han visitat la web?
Estem rebent molt bons comentaris i també moltes petites esmenes a través d’una adreça de correu que hem facilitat (patrimonimusical@auditori.cat). En alguns casos, ens avisen que ens hem equivocat amb alguna dada o que falta alguna informació, i llavors ho comprovem. En general, tenen tota la raó. També ens escriu molta gent dient-nos que han trobat a faltar certs noms de personatges destacats del patrimoni musical català. En aquests casos, ha estat molt interessant veure que molts dels que ens han dit ja hi són a la llista que estem preparant amb futures entrades. Per tant, ja anàvem ben encaminats i això ens tranquil·litza. En alguns altres casos, potser no s’ha entès del tot bé el nostre criteri, i és que només hem inclòs a persones que ja hagin mort. També hem començat a tenir moltes visites que vénen d’altres països, d’altres continents i, sobretot, en molts casos, d’universitats, conservatoris i escoles superiors de tot el món.

Què voldria que s’aconseguís amb un portal com aquest?
Sobretot, volem que s’interpretin més els autors del nostre patrimoni musical català. És així de clar. La famosa argumentació de: “Oh, ja faria més autors catalans, però no tinc a l’abast les partitures…” s’ha acabat. En aquest portal tens unes quantes partitures a disposició, i si et ve de gust interpretar-ne una, gairebé només has de prémer al botó d’imprimir i ja està. També volem difondre i facilitar l’accés i el coneixement al patrimoni musical català. Quan t’introdueixes en una cultura musical veus com funciona, coneixes noms, èpoques, sents música i crees un panorama una mica més global.

Com se sent havent impulsat un projecte d’aquestes característiques?
És un dels projectes més bonics que he fet, en el sentit que veus que és útil i que pot tenir incidència social en la població interessada en aquest àmbit. Malgrat ser un equip molt petit i comptar amb molta austeritat pressupostària, em fa sentir content els bons resultats aconseguits. Segur que d’aquí a cinc anys canviaran coses i s’hauran de reciclar-ne d’altres, però de moment sabem que estem fent una cosa que és útil ara i aquí

Per Ens de comunicació