Persones grans que conec em diuen que a la jubilació es troben en una situació cada cop més precària, a causa d’unes pensions, de partida ja insuficients, que contínuament perden poder adquisitiu degut a la inflació galopant existent, més accentuada en el preu del lloguer d’un habitatge. La situació que pateixen força a moltes d’aquestes persones a fer veritables equilibris econòmics per a poder arribar a final de mes. L’alternativa és retornar al lloc d’origen, on podran fer més coses amb els mateixos diners, fins i tot, no pagar lloguer si conserven encara l’habitatge que tenien al poble.
Les pensions baixes poden ser complementades pel Govern d’Andorra, sumant-hi una part no contributiva, fins arribar al salari mínim vigent. La veritat és que l’import resultant no dona per a gaire. Per a tenir dret a gaudir del complement esmentat, una de les condicions és residir a Andorra.
L’Estudi Actuarial de la Branca de Jubilació de la CASS, de 2024, posa de relleu que «la pensió, en el moment de la jubilació, representa el 33’15% del darrer salari… resultat dels baixos nivells de cotització i salaris».
Sens dubte, hem de posar fil a l’agulla si volem deixar de ser un dels pocs països d’Europa on, en jubilar-nos, tenim com a pensió un 33,15% del darrer salari, partint de salaris de per si ja baixos respecte al alt cost de la vida a Andorra.