Quan arriben les onades de fred, es repeteix una escena molt comuna a milers de llars: s’arriba a casa tremolant, es mira el termòstat i es puja de cop a 25 °C amb l’esperança que el saló entri en calor “més ràpid”. La lògica sembla senzilla: més graus, més pressa. Però, a la pràctica passa justament el contrari del que moltes persones creuen.
La raó és tan quotidiana com incòmoda: a la majoria d’instal·lacions domèstiques, pujar la consigna no accelera l’escalfament, simplement allarga el temps que el sistema estarà funcionant. I, de passada, empeny l’habitatge a un nivell de temperatura que augmenta les pèrdues de calor cap a l’exterior.
Resultat: la sensació de “reacció ràpida” sol ser psicològica… i la factura, molt real.
Per què pujar a 25 °C no fa que la casa s’escalfi abans?
El termòstat no és un “accelerador” de la caldera. És, bàsicament, un interruptor amb un objectiu: assolir una temperatura de consigna i mantenir-la. En sistemes clàssics de radiadors amb caldera, és habitual que, quan l’habitatge està per sota de la consigna, l’equip treballi per a aportar calor; quan s’arriba a aquesta xifra, s’aturi o moduli.
Vet aquí la clau: si la casa és a 17 °C i es vol arribar a 20–21 °C, l’equip haurà d’aportar una determinada quantitat d’energia per a compensar el fred acumulat en aire, parets, terres i mobles. Si, en lloc de fixar 21 °C, es marca 25 °C, el sistema no “empeny més fort” per art de màgia.
Per Tot Sant Cugat