Greus conseqüències d’una decisió equivocada

Lluís Samper
Lluís R. Samper Pascual

A en MANUEL D….. Z….., soldat espanyol de la lleva del 1945, destinat al quarter militar que aleshores existia a Puigcerdà, inesperadament l’estiu d’aquell any li fou concedit un permís militar d’un mes, a Vilaverd (Tarragona), d’on era originari i residia amb els seus pares.

Les forces vives de la localitat d’on procedia ho havien demanat per carta al coronel, ja que el pare del soldat estava malalt i calia dur a terme feines inajornables als conreus, bàsicament segar, batre, collir la fruita i tenir cura del bestiar, coses que la mare no podia fer ella sola.

Els progenitors d’en Manuel eren propietaris d’un minifundi que amb prou feines els permetia viure i tirar endavant, degut als baixos preus dels productes del camp i les migrades collites dels darrers anys, per la sequera.

Per la sega i el batre rebé l’ajuda de l’hereu d’un mas proper, favor que hagué de retornar i que fou el causant de la demora de 8 dies en la reincorporació del soldat a files, o sigui que en lloc de 30 dies de permís se n’havia pres 38.

En retornar al quarter militar, s’havia de presentar a l’oficial del cos de guàrdia. No ho feu, a causa de comentaris vessats pels companys de files, com ara “Nano, quin paquet et caurà” i “Si et presentes, et podriràs als calabossos”. Mai els havia d’haver fet cas, però els en va fer.

Atemorit decidí desertar, emprenent a peu, el camí que mena a Bourg-Madame (França), on els gendarmes l’aturaren i l’obligaren a triar entre ser retornat a la seva unitat o enrolar-se a la Legió Francesa, amb el compromís d’hi romandre cinc anys.

Optà per la segona de les possibilitats. D’immediat fou embarcat cap Algèria, on en una discussió acalorada, un sergent li donà una empenta i en Manuel s’hi tornà, amb tanta mala fortuna, que el cap del suboficial impactà sobre una pedra produint-li la mort al l’instant.

Un tribunal militar francès el jutjà i el condemnà a cinc anys de reclusió major per homicidi imprudent, amb la pena accessòria d’incorporació a un batalló de càstig de les forces armades franceses a Indoxina, on havia esclatat la guerra feia poc.

Pren part en la batalla de Diem-Bien-Phu, on en un emboscada és fet presoner. Al cap d’uns mesos reclòs, beneficiant d’un intercanvi de presoners, és retornat a Algèria per complir la resta de la pena imposada.

Complida la pena, ve a Europa i treballa de mosso en explotacions agrícoles i ramaderes de Suïssa i França. No s’atreveix a entrar a Espanya per veure la mare ja gran. El pare ja feia uns anys que havia mort.

Mentrestant és jutjat en rebel·lia per un tribunal militar espanyol. En el sumari del consell de guerra figurava un inventari minuciós de tot allò que s’havia endut, pertanyent a l’exèrcit de terra, com pot set la gorra, casaca, cenyidor, calçotets, pantaló, camisa i mitjons. En funció del seu cost, cada peça tenia el seu preu en dies enters de presó o fracció.

Desitjós de poder retrobar la mare, cansat de deambular per Europa, decidí entrar a Espanya per Le Perthus, on és detingut i lliurat a la comandància militar de la plaça de Puigcerdà, d’on havia estat emesa l’ordre de detenció.

Va estar reclòs en diversos penals de la geografia espanyola. El 1965, vint anys més tard de la seva deserció, havia embogit i encara complia condemna en els calabossos del quarter de la Seu d’Urgell. Víctima d’uns codis militars obsolets mai va poder tornar a veure als seus pares.

TOTES LES NOTÍCIES