Com sol passar unes setmanes abans del principi de la lliga de futbol professional, quan els equips fan la seva renovació de plantilla, ara acostuma a ser un bon moment per a renovar la plantilla del nostre celler particular. Perquè, per molt que els experts i les revistes enològiques, facin les llistes de rigor (sempre amb l’ombra de les intervencions dels poderosos que dobleguen algunes voluntats i opinions amb el talonari), cadascú de nosaltres té dret -qui paga mana- a discrepar d’alguns dels elegits o a entestar-se en algun vi per mor d’algun fet excepcional o emocionalment intens que, en el seu moment, ens va fer jurar fidelitat eterna a aquella garnatxa que, encara avui, ens té el cor robat. Com continua tenint-lo aquell extrem esquerre que molts ja qüestionen en el nostre equip favorit.
El que jo voldria proposar-vos avui, és una forma ordenada de fer aquesta renovació de plantilla en el vostre celler. Tenint en compte que ara és el moment ideal per a fer-la, ja que els cellers han començat a treure les seves joies de la corona, però també les joves promeses. Tots dos en forma de vi.
Per tant, és el moment ideal per a passar pels vostres cellers de confiança (o la botiga que els reuneix a la gran ciutat) i demanar -naturalment, pagant- un mostrari d’aquells vins que us agradaria tenir a casa. Un negre de cos, un blanc aromàtic i fresc, un rosat ben afruitat, etc.
Aconseguits els vins amb un ventall de tres o quatre per cada “necessitat”, arriba el moment de convocar la família o els amics (depèn de quin sigui el company de tast més habitual i fiable) i fer una sessió plenària que defineixi els vins “de l’any” i doni la llista dels que ara -sense massa dilació, que allò que és bo dura poc- anireu a comprar. En prou quantitat per a arribar, raonablement, a la pròxima tardor.
Potser aleshores serà el moment de posar a prova la vostra elecció. Aquell vi o vins que heu triat i que el prescriptor de moda no recomana. I que podem comparar, en un enèsim tast, amb aquell que tothom proclama -sovint d’oïda- com el millor vi de l’any.
Perquè, com diu la dita, “tants caps, tants barrets”.