Josep Aracil
Joesp Aracil i Xarrié

En el programa FAQS de TV3 es va tractar el tema del coronavirus en una taula d’experts, sobre quin contingut, com a ciutadà no expert, és possible simplement opinar. Es podrien perfilar dos tractaments diferents amb resultats finals molt semblants. El de la Xina consistent en un Confinament Indiscriminat Massiu (CIM) i el de Corea del Sud amb un Control Intel·ligent Selectiu (CIS).

En aquest darrer (CIS), s’ha testejat a tota població per seleccionar als que han resultat positius, tractant-los i aïllant-los per evitar la seva transmissió. Aquesta solució, pròpia d’una societat tecnològicament avançada, permet treballar amb tècniques bigdata, minorant els efectes negatius, econòmics i socials d’una part important de la població.

La solució xinesa (CIM) i també la catalana, consistent en confinar a tota la població, és un procediment molt elemental i primari, força bàrbar. Els seus plantejaments haurien de ser radicals; confinant a tota la població, portadora o no dels virus a no sortir de casa seva, assumint els grandiosos i perillosos costos socials i econòmics generats, que com és de suposar haurà de suportar la població més pobre i desvalguda.

Una tercera solució més perillosa, és la del Regne Unit, testejant a la població de més risc, tractant als portadors positius i a la resta deixant-la en mans de la seva pròpia immunitat. Finalment constatar la manca de competència de l’Estat Espanyol, que ja ha arribat tard per evitar l’afectació del seu president i vicepresident, amb el positiu de les seves dones. També per l’aplicació de solucions a mitges tintes, amb una esperada eficàcia més que dubtosa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada