La siringomièlia és una malaltia neurològica poc freqüent que es caracteritza per la formació d’un quist o cavitat plena de líquid dins la medul·la espinal, anomenat siringe. Aquest líquid pot expandir-se progressivament i comprimir les fibres nervioses, provocant alteracions sensitives, motores i doloroses.
La siringomièlia apareix per diversos motius, entre els quals:
- Malformació d’Arnold-Chiari (la més habitual): una anomalia congènita en què part del cervell descendeix cap al conducte espinal.
- Traumatismes medul·lars.
- Tumors espinals.
- Meningitis o altres processos inflamatoris que afecten el líquid cefalorraquidi.
Els símptomes varien segons la mida i la localització del quist, però habitualment es desenvolupen de manera lenta i progressiva.
Els símptomes més freqüents són:
- Pèrdua de sensibilitat al dolor i a la temperatura, especialment a braços i mans.
- Debilitat i atròfia muscular, que poden causar dificultat per a agafar objectes o pèrdua de destresa manual.
- Dolor crònic a l’esquena, espatlles o extremitats.
- Rigidesa i espasticitat (augment del to muscular).
- Problemes en la marxa i l’equilibri.
- En casos avançats: alteracions intestinals o urinaris i escoliosi.
El diagnòstic es fa principalment amb una ressonància magnètica (RMN), que permet veure el quist dins la medul·la espinal i estudiar si hi ha una malformació associada.
La siringomièlia no té una cura definitiva en la majoria dels casos, però existeixen tractaments que poden millorar-ne l’evolució i reduir els símptomes:
- Tractament quirúrgic: s’utilitza quan hi ha una malformació d’Arnold-Chiari o quan el quist creix i provoca símptomes greus. La cirurgia busca restaurar el flux normal del líquid cefalorraquidi i alleujar la pressió sobre la medul·la.
- Drenatge de la siringe: en alguns casos es col·loca un tub (derivació) per a buidar el líquid.
- Tractament simptomàtic: fisioteràpia, medicació per al dolor neuropàtic i seguiment neurològic regular.
El curs de la malaltia és molt variable. Algunes persones poden mantenir una vida gairebé normal amb pocs símptomes, mentre que d’altres desenvolupen discapacitat progressiva. La detecció precoç i un bon control mèdic són essencials per a millorar la qualitat de vida.