Nomes un 36 % de la població del Principat ostenta la nacionalitat andorrana. Crec que caldria modificar la llei de la nacionalitat i donar més facilitats als residents per adquirir-la, per naturalització. Al meu entendre, els canvis més importants a fer serien exigir un menor nombre d’anys d’estada al país, un major coneixement de la llengua i la pertinença a entitats socials.

Reduir a quinze els vint anys de residència que s’exigeixen ara per a poder optar a la nacionalitat andorrana, crec que permetria la incorporació de nous andorrans, a un major ritme que l’actual. A part de la integració, l’objectiu final seria fer coincidir, tant que es pugui, la població de fet amb la població de dret, com recomana el Consell d’Europa.

Si bé cada any hi ha un nombre de residents que l’adquireixen, la xifra dels que la demanen està sovint bastant per sota dels que hi tindrien dret, d’acord amb la legislació actual. Entre les motivacions per abstenir-se de demanar-la es troba la voluntat de no integració al país, la percepció que el seu vot no comptarà o bé creure que no cal perquè un és de passada a Andorra, un dia retornarà a la seva terra i per tant vol conservar la nacionalitat d’origen.

Un argument complementari seria no veure cap avantatge per naturalitzar-se, llevat del vot, o considerar massa elevat el nombre d’anys de residència que es necessiten per optar a la nacionalitat andorrana, ço que no contribueix gaire fomentar-ne l’adquisició, com tampoc les formalitats que es demanen des de l’administració.

En teoria, no caldria que l’administració demanés la informació, de la qual ella mateixa ja disposa en la seva base de dades. Un decret de fa més de deu anys així ho estableix. Andorra crec que podria seguir, per etapes, el model d’integració del Canadà, on al cap de 5 anys de residència un pot optar a demanar la nacionalitat canadenca.

Entre altres requisits, allà l’aspirant ha de demostrar la plena integració a la societat civil que l’acull acreditant la pertinença i implicació en organitzacions de caràcter polític, social, cultural, esportiu o del tercer sector, a més d’una bona conducta i parlar fluidament l’idioma del país.