En els darrers anys, el terme woke ha passat de ser una expressió pròpia de cercles activistes nord-americans a convertir-se en un concepte global, àmpliament debatut tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials. Però què vol dir realment “ser woke”? I per què genera tanta controvèrsia?
La paraula woke prové de l’anglès i és el passat del verb wake (despertar-se), utilitzat de manera metafòrica per a referir-se a estar “despert” o “conscient” de les injustícies socials, especialment les relacionades amb el racisme, el sexisme, l’homofòbia o altres formes d’opressió. Al principi es referia més a la defensa de la justícia racial, però ha anat ampliant el seu significat fins a englobar una consciència més àmplia sobre les desigualtats i els privilegis dins la societat.
La cultura woke ha impulsat canvis importants en molts àmbits. Ha posat en qüestió discursos i comportaments que abans es consideraven normals, però que perpetuaven estereotips o discriminacions. Ha ajudat a visibilitzar col·lectius històricament silenciats i ha pressionat institucions, empreses i governs a adoptar polítiques més inclusives.
Per exemple, moltes empreses han començat a revisar les seves campanyes publicitàries, els continguts educatius es revisen per a incorporar una perspectiva més diversa, i la cultura popular (cinema, televisió, literatura) també s’ha anat adaptant a aquestes noves sensibilitats.
Tot i això, la cultura woke no està exempta de crítiques. Alguns detractors l’acusen d’haver-se convertit en una forma de censura moral o de queixa constant.
Aquesta tensió ha creat una divisió social: per a alguns, el wokeness és sinònim de progrés i justícia; per a altres, és una amenaça a la llibertat d’expressió i al debat obert.