El polietilè és un polímer, un producte químic derivat del petroli, d’aspecte gairebé translúcid, amorf i inert. És versàtil, adaptable, la seva viscositat és variable en funció de la temperatura i no és un bon conductor de la calor ni de l’electricitat.
El polietilè va ser descobert per Hans Von Peachmann, l’any 1898, un químic alemany, a partir d’un accident durant la cocció de diazometà, però no va ser fins trenta-cinc anys després que no es va fabricar de manera intencionada.
El seu consum més generalitzat es va iniciar el 1950. El seu reduït cost de producció, juntament amb la versatilitat de la qual abans parlàvem, ho ha fet imprescindible en la nostra vida diària, fins a tal punt que es fabriquen més de 80 milions de tones a tot el món.
Els usos més freqüents del polietilè són:
- Bosses de la compra.
- Plàstic amb bombolles, ideal per a transportar objectes fràgils.
- Film de la cuina.
- Tàpers i recipients hermètics per a envasar.
- Ampolles de productes de neteja.
- Galledes i recollidors.
- Plàstic per a embolicar.
- Canonades de reg.
- Taules i cadires infantils.
- Biberons i altres objectes d’un sol ús.
En la indústria també és molt utilitzat en la fabricació d’aïllants de cables elèctrics, tubs, bidons, tests o poms, entre d’altres.