El Pallars Sobirà és la comarca amb més població estacional en proporció a la població fixa: la seva xifra d’habitants de temporada equival al 31,5% dels empadronats, segons dades corresponents al 2019 que ha publicat l’Institut d’Estadística de Catalunya. Les altres dues àrees catalanes amb un percentatge més alt en aquesta estadística també són pirinenques: l’Alta Ribagorça (24,2%) i l’Aran (22,8%). En quart lloc hi ha el Baix Empordà (21,2%).

En xifres absolutes, la comarca de la regió de l’Alt Pirineu i Aran amb més població estacional és la Cerdanya, amb 3.716 persones que hi viuen una part de l’any. La segueixen l’Aran (2.298), el Pallars Sobirà (2.186), l’Alta Ribagorça (920) i el Pallars Jussà (319). La gran majoria d’aquests habitants de temporada s’hi estan a la tardor i l’hivern, per a la temporada d’esquí, tot i que una part d’ells s’hi estableixen a la primavera i l’estiu, per fer la campanya d’esports d’aventura o bé per passar-hi les vacances.

De la seva part, l’Alt Urgell és amb diferència la comarca pirinenca amb menys població estacional (només 21 persones) i, per tant, amb un dels censos poblacionals de tot Catalunya que més es correspon a la seva població fixa real, que és d’uns 20.200 habitants. En el cas de la Cerdanya, el padró comarcal és de més de 18.000 habitants (tot i que s’ha incrementat des de l’inici de la pandèmia); al Pallars Jussà, de 13.000; a l’Aran, d’uns 10.000; al Pallars Sobirà, de 7.000; i a l’Alta Ribagorça, de tot just 3.800.

Tarragonès i Barcelonès, al capdavant en xifres absolutes
Pel que fa a la resta de Catalunya, la comarca amb més habitants estacionals és el Tarragonès, amb 41.536; en aquest cas, per la importància que hi té la temporada turística d’estiu. La segueix de prop el Barcelonès (40.657). El tercer i el quart lloc són per a les dues comarques gironines més turístiques: el Baix Empordà (28.475) i la Selva (26.089).

Pel que fa a municipis, el que té més proporció de població estacional és Santa Susanna (Maresme), que arriba al 166% respecte de la seva població empadronada, que és de poc més de 3.300 habitants. També destaquen Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d’Aro i Torroella de Montgrí, amb augments de població que a l’estiu oscil·len entre el 48% i el 84%. En xifres totals, Barcelona ocupa el primer lloc, seguida de Salou (23.033), Lloret de Mar (16.305) i Cerdanyola del Vallès (12.309).

Comarques de l’Àrea Metropolitana perden població una part de l’any
Des de l’Idescat han matisat que la població estacional pot variar molt al llarg de l’any en algunes comarques i ciutats. Així, per exemple, a Barcelona el primer trimestre del 2019 s’hi van instal·lar fins a 138.000 habitants temporals, però en canvi a l’estiu té un saldo negatiu xifrat en prop de -30.000, pel fet que molts dels seus habitants se’n van a passar les vacances a d’altres poblacions.

Per aquest mateix motiu, fins i tot es dóna el cas que totes les comarques de l’Àrea Metropolitana -tret del Barcelonès- tenen un balanç de població estacional negatiu, perquè molta de la seva població en marxa durant una temporada de l’any -sobretot a l’estiu- i no la compensa l’arribada de turistes, cosa que sí que passa a la ciutat de Barcelona. Destaquen especialment el Baix Llobregat (-33.000), el Vallès Occidental (-21.000) i el Vallès Oriental (-15.000).

Aquest fenomen també es dóna, en menor mesura, en algunes comarques de la Catalunya Central i de Lleida, com ara l’Anoia (-6.000) el Bages (-4.000), l’Urgell (-1.400) i el Segrià (-600).