L’anomenada pedagogia teatral busca emprar recursos del teatre a l’educació dels nens. En ‘Manual de Pedagogia Teatral’, l’educadora xilena Verónica García-Huidobro es refereix al que es denomina “joc dramàtic”, el qual té algunes característiques particulars que el distingeixen del que en general s’entén com a teatre.
La principal diferència radica que l’objectiu és desenvolupar l’expressió artística, i no tant muntar una representació teatral. Aquest joc, a més, és més “informal”: té lloc a partir d’un projecte que sorgeix de forma oral i es desenvolupa a partir de la conversa, i no d’un guió escrit i acabat.
De la mateixa manera que els qui participen en un taller de pintura no necessàriament aspiren a convertir-se en grans artistes, la pràctica del teatre en els nens no sempre ha d’acabar en la presentació d’una obra teatral.
D’això tracta el joc dramàtic: aprofita tots els beneficis del teatre, però se centra en el procés d’aprenentatge i a gaudir d’ell. Així, el teatre no és una fi en si mateix, sinó un mitjà al servei dels petits.
Per Consumer/eroski.com / AMIC – Tot Sant Cugat