Podem els éssers humans evitar les sensacions de disgust? En la nostra espècie, de manera natural, busquem situacions que tinguem benestar, en forma de plaer, felicitat o altres de relacionades i, per contra, volem evitar el malestar en forma de dolor, frustració, patiment, amargor, pèrdua…
És condició de vida humana saber tractar unes i altres situacions. Els humans podem evitar, si ens ho proposem, que el malestar no perduri entre nosaltres. El més important és que no hem de gastar la nostra energia en els aspectes més negatius i centrant-nos en allò que vivim i realment ens pot fer bé..
La societat ens imposa moltes vegades l’èxit de satisfacció, felicitat, etc. El fracàs és una de les pitjors amenaces, però cal saber tractar-lo. Per naturalesa, rebutgem tot allò que impliqui fracàs o error, sense adonar-nos que estem caient en un parany mortal, creat per nosaltres mateixos i, òbviament, no ens deixa avançar com poden fer-ho altres societats més avançades, en les quals hi ha més tolerància al fracàs i, per cultura, l’han integrat com a part d’aquesta condició humana i social.
Així que el fracàs té el poder de derrotar-nos o, per contra, dotar-nos de fortalesa.
El fracàs et derrotarà quan t’agafa per sorpresa, t’omple de dubtes, no el pots controlar i si no poses els mitjans suficients i necessaris per a superar-lo, acaba guanyant la partida. Seria bo aprendre això darrer des de la infància, cal educar permetent als nostres fills la frustració i estimulant la seva capacitat per superar-la. Si aconseguim educar-los en aquest sentit, en el futur, trobaran que la societat pot ser tolerant amb els errors.
Davant el fracàs no s’ha d’abaixar els braços. Cal acceptar-lo i dotar-se de valors, cercar una major seguretat i també coratge.
Així que com més ets capaç de connectar amb tu mateix, el que significa viure comportant-se d’acord amb les teves creences i valors, i utilitzar menys màscares davant la societat, la teva experiència serà més autèntica, tindrà més sentit, serà més satisfactòria. Et sentiràs més competent, estaràs obert a noves experiències i tindràs més harmonia amb el teu entorn perquè el teu món se’t farà més comprensible, més manejable.
Això implica que el teu coratge augmenta en voluntat i s’enforteix unint entre si un propòsit amb sentit, aprèn a controlar les emocions, és a dir, al cervell. Perquè, recorda! Som esclaus de les nostres emocions, ens governen. Aprèn que hi ha coses que depenen únicament de tu.
Quan aconseguim ser conscients que només podem controlar el que depèn completament de nosaltres (pensaments, intencions, desitjos, emocions, conducta…) podrem dirigir millor la nostra vida, ens enfortim i, fins i tot, en circumstàncies contràries, ens sentim capaços de prendre el control sobre nosaltres mateixos.
El poder del fracàs per a ser derrotats o per a sortir-ne enfortits ens el concedim nosaltres mateixos. Però, una cosa i l’altra, fa que aprenguem a viure des de les nostres experiències i, això, significa aprendre a transitar pels dos pols “normals” de la vida, “l’èxit i el fracàs”, “la fortalesa i la debilitat”.