Els cucs de foc, coneguts científicament com a Hermodice carunculata, són una espècie de cuc marí que pertany a la família dels poliquets. Aquests cucs es troben habitualment en aigües tropicals i subtropicals, incloent-hi el mar Mediterrani. Aquests anèl·lids marins, es distingeixen per la seva aparença vistosa i acolorida. Poden arribar a mesurar fins a 30 centímetres de llargada, i el seu cos està segmentat, presentant una sèrie de brànquies laterals que els permeten respirar sota l’aigua.
Una de les característiques més destacades d’aquests cucs és la seva coloració vermella o taronja intensa, amb bandes blanques que recorren longitudinalment el seu cos. Els cucs de foc habiten en esculls de corall, zones rocoses i praderies de posidònia, on es desplacen lentament a la recerca de menjar. Són carronyaires i s’alimenten de restes d’animals morts, així com de petits invertebrats.
Els cucs de foc no són agressius per naturalesa, però representen un perill significatiu per als nedadors i bussejadors que puguin entrar en contacte amb ells accidentalment. El contacte amb el cuc de foc pot causar una reacció tòxica immediata. Els símptomes inclouen cremor i dolor intens, inflor, erupcions cutànies i, en casos greus, dificultats respiratòries.
Per a evitar el contacte amb els cucs de foc, es recomana observar amb cura el fons marí i evitar tocar qualsevol organisme desconegut. Si es produeix una picada, és important retirar les parts que ha injectat el cuc amb pinces, rentar la zona afectada amb aigua salada i aplicar compreses fredes per a reduir la inflamació. En casos de reaccions greus, s’ha de buscar atenció mèdica immediatament.