Per part de pares i mares d’alumnes, algunes vegades he sentit afirmar que l’educació correspon als docents. No he estat mai d’acord amb tal opinió. Considero que, en general, l’educació l’han de rebre a casa i la formació a l’escola. Els valors adquirits a l’escola crec que s’han de veure reforçats a casa i viceversa. La col·laboració mútua és imprescindible per aconseguir un òptim desenvolupament dels infants.
Els docents no poden, ni volen, suplir als pares i mares que declinen llurs responsabilitats i obligacions, en mostrar desinterès en l’educació i formació dels fills i filles. En les reunions de les associacions de pares, els docents solen afirmar, amb raó, que els progenitors que hi haurien d’assistir no hi van. Per contra, hi són presents els que d’entrada no els caldria, ja que llurs fills es desenvolupen adequadament.
Bastants mestres coincideixen en afirmar que «els alumnes que a casa són objecte de seguiment i support en els estudis, ho porten escrit al front». És cert que, pel motiu que sigui, a alguns pares els és impossible assistir a les convocatòries. No és acceptable però que alguns pares només demanin hora per esbroncar al docent i/o tutor si el fill ha suspès una o més assignatures.
Al meu parer, el que tenen el deure de fer tots els pares i mares d’alumnes, com a mínim, és interessar-se, tan per la conducta, com pel treball que el fill desenvolupa a l’escola i fora d’ella. La pedagoga, científica i educadora Maria Montessori deia : « L’adult no deu entossudir-se en ajudar al nen, sinó guiar-lo per a que ell sol descobreixi i faci les coses per si mateix i al seu ritme. Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle al desenvolupament ».
Si s’ha deixat d’impartir l’assignatura d’urbanitat, civisme o com en vulgueu dir, crec que seria hora de recuperar-la. Defugint dels estereotips de gènere, penso que els nens i nenes haurien d’aprendre a realitzar tasques domèstiques. Sobretot, aprendre a compartir-les. Alhora seria necessari, estic convençut, restablir l’autoritat dels docents, allà on s’hagi perdut. Per a mi, es fa imprescindible una col·laboració estreta entre l’escola i la família de l’alumne, quan aquesta simbiosi no existeixi.
Les conductes incíviques, com pot ser el poc respecte als docents, la falta no justificada a classe o posar els peus sobre els seients del bus escolar, opino que haurien de comportar la congelació o supressió, total o parcial, per un temps determinat, de la subvenció de Govern, que beneficia a l’infractor, en concepte de matrícula, despesa acadèmica, de transport i material escolar, de menjador, de beca o d’aportació al viatge de final de curs. En els casos greus i extrems em sembla que, a més, hauria de comportar l’obertura administrativa d’un expedient disciplinar que determini si a l’alumne se l’expulsa del centre.