Moltes ciutats, com Sant Cugat, a Catalunya, aposten per deixar créixer la vegetació de manera lliure en zones verdes, un canvi que també ha arribat als jardins particulars. El debat està obert: és una tendència passatgera o una nova manera d’entendre la relació amb la natura? Els defensors d’aquesta opció destaquen els beneficis ambientals: atrau insectes pol·linitzadors, millora la qualitat del sòl i afavoreix la biodiversitat. A més, redueix el consum d’aigua i l’ús de productes químics.
D’altra banda, hi ha qui prefereix un jardí més controlat per estètica o comoditat, o per a evitar al·lèrgens i plagues. Sigui com sigui, la jardineria actual es mou cap a una consciència ecològica més gran i convida a repensar com vivim i cuidem el nostre entorn verd.
Optar per un jardí més salvatge no vol dir renunciar a l’ordre, sinó adaptar-lo a un equilibri natural. Escollir espècies autòctones, delimitar camins i combinar zones espontànies amb espais més estructurats pot donar com a resultat un jardí harmoniós, sostenible i ple de vida.
Per Tot Sant Cugat