Portem molts dies tancats. La televisió, les sèries, ordinadors, jocs, tauletes i un llarg etc. Estic d’acord que hem de buscar distraccions per a passar el dia. Si el nostre objectiu és no pensar, aquests són molt bons sistemes. L’important és ser conscient d’aquest fet. No sols passem els dies, ens evita pensar en res, ens anul·la.

Repeteixo, si aquesta fórmula és la que cerques està bé, és correcte. Si simplement t’has vist atrapat, sense adonar-te, val la pena que et detinguis a reflexionar. D’aquesta forma hi ha persones que han trobat o recuperat aficions. Cuinar, fer esport a casa, en el meu cas escriure un llibre.

Si mireu l’altra cara del confinament, sobretot ara que s’acosta el final i això fa que sembli menys asfixiant. L’altra cara és que tenim temps. Temps per a reflexionar sobre la nostra vida, sobre si ens agrada, si volem canviar alguna cosa, o sense canviar res, només reprendre “entreteniments” nous o antics.

En definitiva tenim temps per a instruir-nos o apuntar el cap a nous interessos. Tal vegada, et sorprenguis a tu mateix, descobrint més del que t’imagines. Sé que hi ha moments que poden resultar molt durs en aquesta pandèmia. Res pots controlar. Pots tenir alguna cosa al teu favor, i és l’actitud amb la qual t’enfrontis a això.

Llegeix l’article ampliat a www.juanjuncosa.com.