L’obra A.3.86 del pintor tolosà, Pierre Igon, és d’aquest divendres a la tarda la primera obra d’un artista francès que s’exposa al Consell General, en concret, a la sala de la Junta de Presidents. Aquest fet s’assoleix gràcies a un conveni de col·laboració entre el Consell General i l’Ambaixada de França a Andorra, amb l’ajuda del Fons Regional d’Art Contemporani de la Regió d’Occitània. Aquesta col·laboració té una vigència anual renovable, que permetrà l’exposició d’obres d’artistes francesos a l’edifici parlamentari.
El conveni ha estat impulsat des del Consell General després de fer l’inventari de totes les obres del fons d’art del parlament i constatar que no n’hi havia cap d’artistes francesos. D’aquesta manera, amb aquest acord es vol reforçar i promocionar els vincles que uneixen Andorra i França, en particular la regió d’Occitània, que limita amb el Principat i amb la qual comparteix una rica història.
L’acte de presentació de l’obra A.3.86, de Pierre Igon, ha tingut lloc a la sala de la Junta de Presidents amb la presència del síndic general, Carles Ensenyat, la subsíndica general, Sandra Codina, l’ambaixador de França a Andorra, Jean-Claude Tribolet, i el president del Museu Les Abattoirs de Tolosa, Pierre Esplugas-Labatut.
Sobre l’artista
Pierre Igon, nascut el 4 d’agost de 1922 a Tolosa de Llenguadoc i mort a la mateixa ciutat el 5 de juny de 2006, és un artista apassionat i creatiu, que va fer de la seva obra una necessitat produint quadres fins a la seva mort. La seva vida està marcada per l’ús de quaderns de dibuix que van ajudar a enfortir el seu interès per l’observació i reproducció de les formes que l’envolten, siguin sagrades o profanes. La seva obra s’entén llavors dins la perspectiva d’una creació global directament vinculada a la natura, en una visió panteista.
Sobre l’obra
A.3.86 es presenta en forma de tríptic, acrílic sobre paper muntat sobre tela, 120×291 cm, sobre tres plafons juxtaposats. Es caracteritza per un efecte de monumentalitat en què Pierre Igon va invertir a partir dels anys vuitanta, d’acord amb la continuïtat d’un art “encarnat” proper a l’art sacre. Aquí, els marcats contrastos, l’ús del negre, la profunditat lluminosa, la unió dels panells pel motiu pintat i la dimensió del tríptic aporten aquesta impressió de grandesa davant l’espectador. L’abstracció sorgeix del motiu, però també es manifesta a través del títol que ofereix la possibilitat de deslligar-se de qualsevol referència a la realitat recolzant-se en una nomenclatura organitzada.
L’artista utilitza una àmplia cal·ligrafia gestual per a establir un diàleg entre les línies verticals i el pla horitzontal del llenç. La presència de Pierre Igon es revela, llavors, pel moviment de la pintura que té com a finalitat, no la representació d’un món visible i tangible, sinó l’expressió d’una percepció personal arrelada en la inspiració de la natura.