Avui no cauré en la temptació de l’acudit i em limitaré a reconèixer que l’he pensat per dins (“Quants professors treballent al teu institut?”), però sobretot, encara més que perLlegir

Verbívor com soc, no puc evitar, davant del mot d’aquesta setmana, que el cap se me’n vagi cap al joc de paraules que… Ah, que no el veieu? Sí, home,Llegir

No sé si és perquè vaig ser nen de ciutat o per influència dels meus avis materns, forasters i rurals, però la feta és que la paraula corral sempre m’havia sonat mésLlegir

Vam estrenar l’any, la setmana passada, amb una apologia del verb estrènyer, pare de les tristament cèlebres restriccions d’aigua a què ens ha dut la sequera del dimoni. I vam repassarLlegir

Confesso sense embuts que em costa de veure de quina manera podem vincular el protagonista d’avui al conflicte que dona sentit a la secció. Ens podríem embolicar amb teories conspiranoiquesLlegir

No cal que digui que de la xerrameca del Borbó no n’he escoltat mai ni mitja paraula, ni tinc previst fer-ho. Sí que m’interessa, en canvi, el concepte de discursLlegir

Els sociolingüistes anomenen ‘submissió lingüística’ un dels fets més comuns als parlants de totes les llengües minoritzades del món: la vergonya envers la mateixa llengua deguda a la pressió d’unaLlegir

M’ha fet molta gràcia que algun mitjà triés aquest verb per referir-se a la renúncia del govern espanyol de complir el que va prometre quant a l’oficialitat del català. DeLlegir

Explicàvem la setmana passada, a propòsit de l’oficialitat dels trons, la decepció tan visible com funesta que en el món actual tingui molta més presència el terme oficial com a adjectiu queLlegir

Si sou lectors habituals d’aquesta columna, pot ser que recordeu quin és el rècordman català de derivació (això de confegir estadístiques és una fal·lera que sempre he tingut i queLlegir

Crec que poques vegades he rigut tant, bo i preparant aquest article, com avui, en obrir el meu àngel de la guarda (el Diccionari etimològic d’Enciclopèdia Catalana) i trobar-hi que el verbLlegir

És un mot interessant. Aparentment, si més no. Te’l mires així, a ull nu, sense saber-ne res, i no pots no sucumbir (si ets dels que tenen el cucarró deLlegir

“Lawfare”, és un dels anglicismes més específics dels que circulen darrerament per aquí, que no són pas pocs, precisament. Dic específic perquè se cenyeix a un camp semàntic molt concret,Llegir

El verb d’aquesta setmana em cau bé per dues raons: primera, perquè pertany a un àmbit força allunyat de la murga cada política cada dia més cansadora i, per tant,Llegir

Els paral·lelismes entre els atacs de palestins a israelians i a l’inrevés (violents, bèl·lics, sagnants) i els del nostre conflicte ens van dur la setmana passada a una proclama aLlegir

Per a un columnista no sempre és fàcil fer la tria de l’objecte d’estudi (en el nostre cas el mot o expressió) que haurà d’interessar el lector, especialment quan unLlegir

Sense preveure-ho, aquest sintagma ens ha procurat un dels casos més peculiars de la història de la columna (poca broma, que ja fa set anys que breguem): si el diaLlegir

M’he fixat que els mitjans també fan servir una altra expressió pràcticament sinònima, ronda de consultes, però m’he estimat més la del títol perquè consulta ja l’hem feta rodar prou en aquesta columnaLlegir

Les circumstàncies han continuat mantenint en primer pla, aquesta setmana, la qüestió de l’amnistia, però com que el lector ja està al corrent del periple vital del mot perquè elLlegir