En els propers deu anys, Catalunya s’enfronta a un desafiament energètic significatiu que amenaça la seva autonomia elèctrica. El recent acord polític entre el PSOE, Junts per Catalunya i ERC no aborda la qüestió crucial de l’energia i deixa la regió amb una dependència del subministrament elèctric de la resta d’Espanya. Aquest panorama es complica pel tancament programat de les centrals nuclears i la manca de desenvolupament en fonts renovables.
El desafiament de les centrals nuclears i la dependència actual
Amb aproximadament el 57% de l’electricitat consumida a Catalunya provinent de centrals nuclears, la regió es troba en una posició vulnerable. Les centrals Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, ubicades a la província de Tarragona, són responsables del 56,2% de la producció elèctrica a Catalunya. Tot i això, amb el cessament programat d’Ascó I el 2030, seguit per Ascó II el 2032 i Valdellòs II el 2035, Catalunya s’enfronta a una transició crítica cap a fonts d’energia alternatives. Aquest canvi coincideix amb les previsions que l’energia nuclear serà cada cop menys competitiva en termes de costos, cosa que podria resultar en un augment del preu de l’electricitat a Catalunya, afectant directament els consumidors i les empreses.
Producció d’energia elèctrica per zones
| Categoria | Catalunya | Resta d’Espanya |
| % electricitat de nuclears | 57% | 20% |
| % electricitat de renovables | 15.6% | 46.7% |
| % electricitat d’hidroelèctriques | 6.8% | 19% |
| % electricitat de cogeneració | 8.3% | 10% |
La baixa contribució de les renovables i la necessitat de canvi
Tot i la necessitat imminent de buscar alternatives, Catalunya només obté el 15,6% de la seva electricitat de fonts renovables, i només el 6,8% d’aquesta part renovable prové de centrals hidroelèctriques. La resta prové de cicles combinats de gas i cogeneració, que representen el 18,6% i el 8,3%, respectivament, el 2022. La manca de desenvolupament renovable s’atribueix a problemes burocràtics i al rebuig social. La pregunta clau és: Com pot Catalunya substituir les centrals nuclears i garantir un subministrament elèctric sostenible?
El sector reconeix que el desenvolupament de renovables ha estat limitat, cosa que planteja un desafiament significatiu per a assolir la neutralitat climàtica. Tot i que Catalunya comparteix frontera amb Aragó, un productor d’energia eòlica important, les dificultats burocràtiques i la resistència social han impedit l’avenç necessari. Un projecte de Forestàlia, empresa aragonesa de renovables, destaca la possibilitat de portar energia neta i assequible a Catalunya mitjançant una línia de transmissió. Això no obstant, planteja la preocupació de dependre en excés d’un veí, afectant la independència elèctrica de Catalunya.
Desafiaments i solucions: Cap a un futur sostenible
Segons l’Institut Català d’Energia (ICAEN), assolir un sistema elèctric totalment descarbonitzat requereix la instal·lació de 12.000 megawatts (MW) renovables nous fins al 2030 i 58.400 MW fins al 2050. Aquest objectiu implica ocupar el 2,5% del territori per a usos energètics, amb una inversió estimada de 84.361 milions d’euros. La baixa interconnexió amb França complica encara més la situació, ja que desconnectar-se del sistema elèctric peninsular requeriria replantejar tot el sistema elèctric del país.
Catalunya s’enfronta a un futur incert en què la dependència elèctrica s’entrellaça amb reptes mediambientals i econòmics. A mesura que Catalunya s’embarca en aquesta transició crucial, és fonamental abordar l’eficiència energètica i considerar estratègies per a estalviar el consum de llum. La consciència sobre la importància d’aquestes accions esdevé crucial per a assegurar un subministrament elèctric sostenible i assequible en els propers anys.