Camins del català: Andorra. La Batllia i els set comuns de les set parròquies

La Seu de la Justícia
La Seu de la Justícia. Foto: Fòrum.ad

Diu la llegenda que Carlemany va fundar Andorra l’any 805 en reconeixement de l’ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns.
Tanmateix, lluny de la llegenda, el primer document que es coneix sobre Andorra és de l’any 843. Es tracta d’una donació de Carles el Calb a Sunifred, comte d’Urgell i de la Cerdanya. En aquell temps el domini de diversos senyors laics i eclesiàstics van influir en l’aparició de fortaleses i d’esglésies i el poder dels bisbes d’Urgell es va anar estenent sobre Andorra, fins que van començar les lluites entre el bisbat d’Urgell i els comtes de Foix per aconseguir la sobirania d’Andorra. Tot això desembocaria en els pariatges del segle XIII, de què hem parlat en la parada anterior.

Andorra ha anat conservant una sèrie de singularitats al llarg dels segles, gràcies al manteniment dels pariatges. En aquesta parada ens podem fixar en els batlles i la batllia.

Antigament a Andorra hi havia hagut dues batllies: la batllia episcopal, que es trobava on hi ha actualment l’ambaixada espanyola (al carrer Prat de la Creu, 34), i la batllia del copríncep francès, que era on hi ha l’ambaixada francesa (al carrer les Canals, 38). Avui en dia ja només n’hi ha una. La Batllia d’Andorra és la jurisdicció de primera instància i instrucció en tots els àmbits jurisdiccionals. Una batllia és, doncs, el «jutjat de primera instància», i no pas l’oficina per als assumptes propis de l’alcalde.

A la batllia hi trobem els batlles. Un batlle és, només a Andorra, un «jutge de primera instància». Un mínim de vuit batlles, homes i dones, componen la batllia d’Andorra. La batllia d’Andorra la componen actualment tretze batlles.

I si un batlle és un jutge, com se’n diu a Andorra d’un alcalde?

Doncs un cònsol major.

I què fa un cònsol major? Doncs representa el comú, convoca i presideix les sessions del Consell de Comú, fa complir els acords comunals… També hi ha cònsols menors en un comú.

I ara potser us preguntareu què és el comú.

El comú és tant la «corporació encarregada del govern i l’administració d’una parròquia d’Andorra» com l’edifici pròpiament, és a dir, l’«edifici del comú d’una parròquia». Diguem on són els comuns d’Andorra: el comú de la Massana és a l’avinguda de Sant Antoni (a la Closeta); el comú d’Encamp, al carrer de la Girauda; el comú de Canillo, a la plaça Carlemany; el comú de Sant Julià, a l’avinguda Verge de Canòlich; el comú d’Ordino, a la plaça Major; el comú d’Andorra la Vella, a la plaça del príncep Benlloch, i el comú d’Escaldes-Engordany, al parc de la Mola. Fixeu-vos que hem dit set comuns… perquè a Andorra hi ha set parròquies. Les persones que formen el comú són els consellers comunals (coneguts per regidors en altres zones de parla catalana).

I ara potser us preguntareu què és una parròquia.

Doncs és la divisió administrativa d’Andorra, equivalent a municipi a orelles dels no andorrans. Hi ha set parròquies a Andorra: Canillo, Encamp, Ordino i la Massana (són les parròquies altes, les que hi ha més al nord) i Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany (que són les parròquies baixes, les que hi ha més al sud).

Una subdivisió administrativa andorrana, dins les parròquies, són els quarts, que venen a ser veïnats. També hi ha el raonador, que és el defensor dels interessos dels ciutadans d’Andorra, sobretot davant de possibles abusos de les autoritats i de l’Administració pública (és com un síndic de greuges).

Tots els càrrecs de l’administració andorrana fan servir el català de manera natural. L’explicació és ben senzilla: el català és la llengua oficial d’Andorra.


CURIOSITATS

  • El significat de batlle com a «jutge» no va entrar en el diccionari normatiu fins a l’abril del 2007. El juliol del 2015 es va introduir l’esmena per la qual batlle és una entrada diferent del batlle que vol dir ‘alcalde’.
  • Manel Riera va recollir en La llengua catalana a Andorra (1992) un altre significat de la paraula batlle: un joc de fet i amagar. Un dels infants que participa en el joc s’amaga i els altres l’han de buscar. Quan el troben, el porten cap a la presó. Queda clar que aquesta és, d’alguna manera, la feina del batlle.
  • El març del 2020 el programa El llenguado de TV3 va viatjar a Andorra per descobrir-hi un bon grapat de paraules pròpies d’Andorra. Podeu recuperar el programa a You Tube.

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES