Augmenta un 2,9% la mitjana d’ingressos de les llars del país i un punt la desigualtat

El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, i el director del Departament d’Estadística, Joan Soler
El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, i el director del Departament d’Estadística, Joan Soler. Foto: SFG

El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, i el director del Departament d’Estadística, Joan Soler, han presentat aquest dimarts l’Enquesta de condicions de vida, que inclou l’estadística de la distribució personal de la renda i l’estadística sobre risc de pobresa i exclusió social. Les dades, que tenen una periodicitat de difusió anual, corresponen al 2019 i provenen d’una enquesta presencial a una mostra aleatòria de 800 llars de tot el país.

Galabert ha explicat que de l’enquesta es desprèn el fet que l’any 2019 la mitjana d’ingressos per unitat de consum és de 26.245 euros, la qual cosa representa un augment del 2,9% en comparació amb el 2018. La mediana se situa en els 20.370 euros, una xifra que representa un increment de l’1,9% en relació amb l’any anterior.

La distribució dels ingressos també presenta diferències per grups d’edat. Els menors de 16 anys són els que disposen de menys ingressos per unitat de consum, amb una mediana de 18.733 euros i una mitjana de 24.027 euros. La franja entre els 16 i els 64 anys presenta una mediana de 20.888 euros i una mitjana de 26.268 euros, i les persones de 65 anys o més presenten una mediana de 18.732 euros i una mitjana de 28.742 euros.

Marc Galabert ha detallat que els ingressos per quintils –és a dir, agrupant la població en cinc franges per nivell d’ingressos– s’han incrementat lleugerament en els quintils superiors (en els que tenen més ingressos) i s’han mantingut estables en els inferiors. Aquest increment es tradueix en un creixement (de 34 del 2018 a 35 del 2019) de l’índex de Gini, que pren valors entre 0 i 100 per mesurar la desigualtat. Si és igual a 0 indica que la distribució de la renda és perfectament igualitària, en canvi si és igual a 100 mostra que la desigualtat en la distribució és màxima.

Així doncs, tenint en compte l’increment dels ingressos dels quintils superiors i l’estabilitat dels inferiors, el creixement en un punt de l’índex de Gini –és a dir, de la diferència d’ingressos entre quintils– no obeeix a desigualtat entre les classes més benestants respecte les menys afavorides, sinó entre les més benestants i les classes mitges. En aquest sentit, el secretari d’Estat ha recordat que el Govern ja ha aprovat diverses mesures que tenen per objectiu millorar la capacitat adquisitiva dels ciutadans. Així, es destaca l’increment del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2021 d’un 3,5% amb efectes a partir del dia 1 de gener. D’aquesta manera, es fixa el salari mínim horari interprofessional en 6,47 euros/hora. Així, el salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.121,47 euros.

Així mateix, es recorda que el Govern ja va acordar incrementar el salari mínim horari interprofessional un 3,2% i fixar-lo per a l’any 2020 en l’import de 6,25 euros/hora. A més, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu. Un text que també inclou un increment de fins al 3,5% de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que tinguin un import brut inferior al salari mínim interprofessional i de les pensions de solidaritat.

En tot cas, Galabert ha volgut recalcar que “l’augment de la desigualtat no vol dir augment de la pobresa” i que així ho confirma el fet que la taxa de pobresa és molt més baixa que la de l’entorn.

 

Disminució de la pobresa relativa i severa

Precisament, Joan Soler s’ha referit al llindar de risc de pobresa, que, seguint els criteris de l’Eurostat, correspon al 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum. Per tant, aquest llindar augmenta o disminueix en funció dels ingressos de la població. L’any 2019 (amb dades d’ingressos del 2018) el llindar de risc de pobresa d’Andorra és de 12.222 euros per a les llars formades per un adult, i de 25.666 euros per a les llars de dos adults i dos nens menors de 14 anys. Tot i que el 60% de la mediana és el llindar oficial de risc de pobresa, també es calculen altres llindars per conèixer la distribució i la incidència de la pobresa severa (40% de la mediana) o la pobresa relativa (50% de la mediana).

En aquest sentit, del treball estadístic s’observa una davallada de la població en situació de pobresa relativa: el percentatge disminueix del 8,9% del 2018 al 7,2 del 2019. A més, també hi ha una caiguda de la pobresa severa, passant del 4,4% al 4,1%. De fet, la pobresa severa a Andorra se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea.

Pel que fa al risc de pobresa, es registra una xifra estable del 13% amb un lleuger increment en comparació amb el 2018, quan la població en risc se situava en 12,8%. Aquesta proporció de pobresa és menor que a la resta de països de l’entorn europeu (17%).

Marc Galabert ha posat en relleu la importància de les prestacions socials en aquest àmbit i ha assenyalat que descomptant-les es pot avaluar la incidència que tenen a l’hora de reduir les taxes de risc de pobresa. Així doncs, la taxa de risc de pobresa abans de prestacions socials i pensions (incloent les pensions en les prestacions socials) és del 21,6%. Justament, després de les prestacions aquesta xifra es redueix fins al 13%.

De les xifres publicades a l’enquesta relacionades amb la privació material severa, Soler ha destacat que la proporció a Andorra (5,7%, segons els nous criteris introduïts per Eurostat en l’enquesta del 2019) és inferior tant a la mitjana de la UE (per sobre del 10%) com a la dels països veïns.

El secretari d’Estat ha ressaltat les accions que s’estan fent des del Govern per reforçar el poder adquisitiu dels ciutadans del país. Sobresurten les accions i programes que s’han fet des de l’Executiu relatius als afers socials. És el cas de la despesa pública en protecció social al país, que se situa en 208,7 milions d’euros l’any 2019, una quantitat que representa un increment del 8,1% en comparació amb el 2018, quan es van destinar 193,1 milions d’euros en aquest àmbit.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES