Títol: Anne de les Teules Verdes
Escriptoa: Lucy Maud Montgomery
Il·lustradora: Lucy Maud Montgomery
Traducció: Eva Comas-Arnal
Editorial: Viena
Pàgines: 432
Edat: A partir d’11 anys
«Per a l’Anne, prendre’s les coses amb una mica més de calma hauria representat canviar de naturalesa. Era tota ella “esperit, foc i rosada”, i vivia els plaers i els dolors de la vida amb una intensitat multiplicada per tres» (p. 251). Aquest fragment descriu a la perfecció Anne Shirley, la protagonista d’aquest clàssic universal de la canadenca Lucy Maud Montgomery. Publicat el 1908, el llibre va ser un èxit immediat, i no ha deixat mai de traduir-se i adaptar-se a tota mena de formats: còmic, cinema, teatre, televisió… En català, només en teníem dues edicions: la d’Emecé el 1995, amb traducció de Cristina Armán Reyes, i la de Baula el 2021, traduïda per Mariona Arabia Ventura.
Anne Shirley, una nena d’onze anys, deixa l’orfenat per a anar a viure a Avonlea, a l’illa del príncep Eduard del Canadà. Però de seguida es fa evident que hi ha hagut un error: els germans Marilla i Matthew Cuthbert havien sol·licitat un noi perquè els ajudés en les feines de la granja, i no tenen gens d’interès en aquella nena esprimatxada, pèl-roja i amb pigues. Però el caràcter extravertit de la nena, la seva alegria i franquesa els causen tant impacte que no tenen valor d’enviar-la de nou a l’orfenat. Així és com l’Anne entra a la granja de les Teules Verdes i, com un huracà, capgira la vida dels Cuthbert, i també la de tota la comunitat, que ve a ser un reflex de la societat canadenca rural de finals del XIX, que tan bé coneixia l’autora.
L’obra, de caràcter costumista, recull el dia a dia de l’Anne des que arriba a la granja fins que als setze anys es gradua i guanya una beca per a anar a la universitat. El personatge va arribar a ser tan estimat pels lectors que l’autora va fer-ne una sèrie de vuit llibres on s’acompanya Anne fins a la cinquantena.
Han passat més de cent anys i l’obra continua atrapant. Intueixo que per la força de la protagonista, una nena que, tot i partir d’una realitat difícil, és honesta, agraïda i optimista. Alhora, la seva imaginació desbordant, la seva mirada romàntica i l’excés de passió fan que la narració estigui farcida d’escenes divertides, que van teixint una lectura àgil i amena. Cal sumar-hi també tot l’entramat de personatges secundaris, que doten de profunditat una obra que, al cap i a la fi, ens parla de temes que no passen de moda: la relació entre pares i fills, la manera d’educar, el paper de la dona, la força de l’amistat i, sobretot, el fet de sentir-se diferent i la necessitat d’encaixar.
Llegeixo a la xarxa que Anne de les Teules Verdes beu de la influència de Jane Eyre (1847), Donetes (1868) i, fins i tot, Heidi (1880). Pot ser, però, en tot cas, el que sí que crec és que hi ha una mica d’Anne darrere alguns personatges actuals de la literatura infantil, com ara la Tània Claravall o la Lena de Maria Parr.
Glòria Gorchs / Clijcat / Faristol