L’alcohol és la segona droga legal amb més addictes. Només superada pel tabac. Totes dues tenen més addictes que qualsevol droga il·legal. Dintre de les drogues legals també hi són el cafè, el sucre i els medicaments psicotròpics.

Per un costat, la paraula droga es defineix com qualsevol substància que una vegada ingerida, causa, crea o modifica una conducta. Per l’altra costat, la paraula addicció, ens indica que som esclaus de la substància. Es dediquen tots els recursos materials i/o econòmics a satisfer la necessitat, deixem de costat tota la resta, la família, els amics i el treball.

És un fet que ningú vol ser alcohòlic i dependre d’una substància per a funcionar. S’arriba per associacions errònies. Es comença per l’ús, després li segueix l’abús i acaba en l’addicció. Es comença a beure per plaer i es manté per necessitat. Per a no sofrir l’abstinència. És una addicció on no hi ha culpables, sinó, víctimes.

La societat sencera sofrim la problemàtica, però al mateix temps és la que incita a beure, per a després jutjar-nos i anomenar-nos borratxos. S’ha normalitzat el seu consum. Es troba per tot arreu. – Entres al centre comercial o bar, el compres i te’l beus –

Així de simple. No et demanen recepta mèdica, ni carnet d’identitat per a aconseguir-lo. No és com una droga il·legal, on vas a la presó per la seva compra.

La reflexió que en trec és, si volem una societat no alcoholitzada, perquè no es controla l’ús d´aquesta substància?

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri