Estimada tieta Imma, el dissabte 8 de juliol d’aquest 2022, va ser el teu darrer alè, en aquesta vida. El teu fill Rubén et va redactar unes bellíssimes i precioses paraules sortides del cor i l’ànima, de part del teu marit, de la teva filla, gendre i néts. Amb la seva força i sentiment contrets va saber parlar fins al final.
La teva impactada mort, m’ha deixat un dolor molt fort al cor, mai podré recuperar-me. M’ha costat molt llançar-me a escriure aquesta carta. Tot i que ha estat molt poc, el que ens hem tractat, per a mi eres una germana. Només dos mesos et portaves amb mi, sent jo més gran.
No podré explicar-te coses perquè la teva sobtada marxa m’ha privat de fer-ho. Són coses que porto guardades dins, per a dir-te personalment, a mode de tresor amb la clau tancada. Coses que a molts dels que tu coneixes millor que jo, t’hauria impactat perquè hi ha una dita molt certa, les paraules se les emporta el vent, però el que està escrit en paper sempre queda.
Escric aquestes línies sense acabar de creure’m que ens has deixat, sense previ avís, de manera tan dolorosament sobtada, tan esgarrifosament inesperada, “tita”.
D’alguna manera, encara espero que en una estona m’arribi un missatge teu de whatsapp, sigui al matí, tarda a mitjanit, o en qualsevol minut. Però la nostra conversa per missatge no avança i mai no ho farà més.
Te’n vas anar sense avisar i no t’he pogut donar les gràcies per tant, per tot. Culpa meva i de la meva incapacitat de manifestar aquests sentiments a temps.
El pobre i únic consol és l’esperança que, aquesta mateixa complicitat que teníem per a moltes coses, sigui la que et permetés ser conscient de la meva admiració i agraïment.
Moltes gràcies “tita”.
Moltes gràcies per ser una part essencial a la meva vida. Encara que van ser pocs moments, soc molt feliç, d’haver-te conegut i estimat des del primer dia.
Moltes gràcies per haver sabut custodiar i transmetre durant aquests anys, els valors i la teva alegria, ànims i felicitat, que transmeties no només a mi, sinó a tots els que t’ envoltaven.
Moltes gràcies per confiar en mi “tita” Imma, donar-me la vostra confiança absoluta, per obrir-me les portes de casa vostra, acollir-me com si em coneguessis de tota la vida, i l’oportunitat de conèixer, al meu “tito” i els meus cosins, una família admirable i, ara, els costarà refer-se de la teva absència. Moltes gràcies per la teva presència sempre irresistible, per la teva força i passió en tot el que feies.
Moltes gràcies per les estones de conversa, de debat, pels enuigs, per aquestes estones de riure i pel teu humor i per arrencar sempre en els moments difícils un somriure, una riallada.
Tanco els ulls i no puc deixar de veure’t “tita”, estigues tranquil·la, els que van aprendre al teu costat, el “tito”, els teus fills, els teus néts, germans, cunyats, cosins, nebots i amics, segur que estaries orgullosa de veure’ls aquests dies parlant de tu, dels teus ensenyaments i en nosaltres recau, ara, el deure de fer-ne ús i de lluir-los orgullosament.
Poc més et puc dir, poc més puc afegir.
Avui s’enllacen les paraules amb les llàgrimes que surten de la meva ànima, paraules que en aquest moment no voldria dir, paraules que acompanyen aquesta tristesa per una absència que no esperava.
Avui sembla que les paraules també s’acomiaden de mi, tinc tant a dir però la teva absència ha fet silenciar la meva veu, captiva dels meus pensaments i, senzillament, no puc.
“Tita” Imma, això et vull dir, i sé que m’escoltaràs perquè no te n’has anat i mai te n’aniràs perquè et trobes a cada batec, a cada llàgrima, a cada sospir del meu cos i ànima.
Ara mateix, ets viva, ja que la teva essència segueix en els records, el teu exemple el teu valor i el teu esforç han quedat gravats a la nostra memòria i escrits amb lletres daurades al cor.
“Tita”, dona admirable, no has mort i mai no ho faràs perquè no es mor quan el cor deixa de bategar, es mor quan els records deixen d’existir i, tu, ets present, ets viva per a tots, per a mi.
T’estimo “Tita” Imma, quan arribi al teu costat ensenya’m a volar.