El Dia Mundial del Treball Social d’enguany no el celebrem amb el mateix èmfasi ni format que l’any passat, però sí amb objectius i una missió clara; seguir fent pedagogia de la nostra professió i donar-li el valor i reconeixement que mereixen els i les professionals que ens dediquem a aquest àmbit. El lema per a aquest 2026 (de la Federació Internacional de Treballadors/es Socials – FITS) és “Construir esperança i harmonia; un clamor Harambee per una societat dividida“, enfocat en la cooperació, solidaritat i el compromís col·lectiu per a superar crisis.
Aquest dia és una data on es reconeix la tasca social i el seu impacte. Harambee és un terme swahili que significa “tirar junts”, “anar de la mà”, “remar en la mateixa direcció”, destacant la responsabilitat col·lectiva. I aquest any volem que els i les professionals reflexionin sobre la seva tasca i missió, i aquesta responsabilitat col·lectiva com agents socials, no únicament en el nostre lloc de treball si no com a persones membres d’aquesta societat.
Els i les professionals del Treball Social som coneixedors de primera mà de la realitat social del Principat, som agents líders de canvi i de la intervenció social.
Volem aprofitar aquest dia per a fer promoció de la nostra tasca i de la vàlua de les persones que la duen a terme. Us heu parat a pensar què passaria si durant una sola setmana s’aturessin els serveis socials de tot el país? Reflexionem!
Cal cuidar a les i als professionals, tant des de l’Administració Pública com des de les entitats privades. Cuidar perquè puguem cuidar. L’empresa o institució que té en plantilla a professionals de l’àmbit social hauria de vetllar per la cura del personal, sobretot de la seva salut mental, dotant de ràtios més adients i actualitzades i realistes a la situació actual de país, proporcionar supervisió de casos, jornades laborals que contemplin la disminució del burnout.
Els treballadors i les treballadores socials treballen sota una sobrecàrrega emocional i estructural al sector. El compromís col·lectiu ha de ser un compromís general i per a totes les parts implicades.
És urgent revisar la seguretat i salut en el treball en l’àmbit social. Les causes principals de l’esgotament professional són: l’alta càrrega emocional, derivada de l’escolta activa diària d’històries de dolor i situacions crítiques; dels factors organitzatius, per l’elevat volum de casos, la falta de recursos humans i la burocràcia excessiva; i el desgast per empatia.
Tant l’Administració Pública com les empreses privades haurien de tenir estratègies de prevenció i autocura per als professionals. S’hauria de garantir una supervisió de casos i una formació adient i a l’abast de totes i tots, i s’han de tenir protocols de seguretat adaptats al lloc de treball i al col·lectiu de persones amb el que es treballa. S’han de tenir protocols en cas d’agressió als serveis socials, públics i privats.
El Treball Social és una professió que diàriament està exposada a situacions complexes, com ara la gran crisi d’habitatge per la que passa el país, la pobresa i les situacions de violència. I quan parlem de violència ja no són únicament les situacions ateses, si no les patides com a professionals.
Des de l’Associació de treballadors i treballadores socials d’Andorra (ATSA) i des del col·lectiu, demanem mesures urgents de suport institucional per a protegir la salut mental del personal de serveis socials.
El col·lectiu de Treball Social fa, i també així ho hem demanat des de l’ATSA, una mirada cap a la professió i es pregunta quin paper està jugant. Però és necessari que, jeràrquicament, aquesta mirada també existeixi.
L’ATSA és l’estructura formal, i la veu de professionals esgotats, que no obstant això segueixen tenint clara la seva responsabilitat, que tenen un compromís i una mirada crítica i constructiva.
El lema d’aquest any parla d’esperança, i aquesta esperança està en la voluntat de totes i tots.
Rosa Baena
Associació de treballadors i treballadores socials d’Andorra