Un o més dels següents supòsits poden passar (passen) quan un servei públic és privatitzat:
1- L’empresa privada que es fa càrrec d’un servei públic en teoria entra al lliure mercat. En realitat, ho fa amb preus més alts, continuant sent un monopoli, com ho era en mans de l’administració.
2- La tarifa del servei privatitzat va augmentant en un percentatge més alt que el de la inflació de cada moment, finalment, per a rebre la major part de les vegades un servei de menor qualitat.
3- Els guanys serveixen per a pagar dividends als accionistes, no per a millorar la qualitat del servei, finançar estructures o prestacions que contribueixin a la salut i el benestar de les persones.
4- L’ànim de lucre entra en conflicte amb la necessitat d’esmerçar temps i recursos econòmics per a cobrir allò que ha de menester la ciutadania en forma de prestacions o infraestructures.
5- Quan tenia a càrrec el servei l’administració donava cobertura a la integritat del territori, mentre l’empresa privada només el realitza allà on veu que pot guanyar diners.
6- La fragmentació de les competències administratives, si es produeix, crea una situació complicada ja que no sempre està clar qui ha de fer què, la qual cosa és ineficient i costosa.
7- Els incentius per la tasca efectuada poden ser equívocs, comprometent els estàndards professionals del sector laboral de que es tracti, realitzant actuacions amb l’únic objectiu de fer més beneficis.
8- En la classe política sovint es produeix allò que es coneix com portes giratòries. Tan aviat els veiem en la nòmina de l’òrgan regulador o en el regulat, sempre amb salaris ben alts.
9- Vol dir menys flexibilitat per canviar les coses. Per a qualsevol canvi l’administració ha de pagar més diners a l’empresa privada a la qual ha adjudicat un o més serveis públics.
10- Els beneficis es capitalitzen i les pèrdues es socialitzen, cas del rescat econòmic dels bancs, amb diner públic, sota el lema «massa grans i massa importants per a fer fallida».