El Govern anuncia una nova concessió d’una minicentral hidroelèctrica per a impulsar la generació elèctrica nacional

7a reunió anual ordinària de la Comissió Nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic (SFGA)

“Andorra continua avançant en la diversificació i proliferació de les fonts d’energia nacional”. Així ho ha explicat aquest dijous el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, qui ha destacat que el Govern, properament, traurà a concessió pública l’impuls d’una nova minicentral hidroelèctrica. Forné ho ha detallat durant la celebració de la 7a reunió anual ordinària de la Comissió Nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic (CNECC) on també s’han presentat els principals projectes previstos per al 2026 en matèria d’energia i acció climàtica.

D’aquesta manera, i durant la sessió, David Forné ha anunciat que el Govern traurà a concurs públic en els mesos vinents la instal·lació i l’explotació d’una nova minicentral hidroelèctrica. En concret es tracta de la instal·lació hidroelèctrica del Serrat, una infraestructura prevista al Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) i que té tres captacions (del riu de Tristaina, del riu de Sorteny i del riu de Rialb) i una previsió de producció de 7.233 MWh/any, el que equival a un abastiment de 2.200 llars i al consum de gairebé del 30% de tota la parròquia d’Ordino.

Així mateix, el secretari d’Estat també ha recordat que s’està a punt d’adjudicar el concurs públic que permetrà instal·lar plaques solars a 37 edificis públics. “Amb totes aquestes accions ampliem, encara més, la producció nacional i podrem arribar fins al 25% i reforcem així la sobirania energètica del país amb noves produccions d’electricitat provinents de fonts renovables”, ha destacat Forné durant l’atenció als mitjans de comunicació. 

Segons les dades presentades, actualment al país hi ha 466 instal·lacions fotovoltaiques amb una potència instal·lada de 15,2 MW que, juntament amb les 5 instal·lacions d’energia hidràulica permeten tenir una capacitat de potència de 70,20 MW. Aquestes accions s’alineen amb l’objectiu nacional de reduir la dependència energètica externa i avançar en la transició cap a fonts renovables. 

Aquestes dades, tal com ha destacat Forné, permeten evidenciar la gran tasca d’acompanyament que impulsa des de fa anys el Govern, a través del Pla Renova, perquè els privats també puguin dur a terme la instal·lació de produccions d’energia de font renovable al país i que permeten avançar en els objectius de reducció de les emissions de CO2 i d’acció climàtica. Precisament en aquesta matèria també s’ha pogut constatar la baixada d’emissions fruit de la mobilitat interna gràcies al desplegament i a l’aposta del Govern pel pla e-Engega i pel transport públic d’accés gratuït per a tota la ciutadania.

Paral·lelament, la CNECC ha posat de manifest la necessitat d’impulsar una actualització de l’Estratègia Energètica Nacional i de Lluita contra el Canvi Climàtic amb la voluntat d’adaptar el pla a l’evolució dels compromisos internacionals —incloent els resultats de la COP30— i als reptes emergents, assegurant que Andorra manté la trajectòria per a complir els objectius de reducció d’emissions establerts per al 2030 i 2035, i per a assolir la neutralitat carboni l’any 2050. Per a la revisió de l’estratègia, el secretari d’Estat ha apuntat que es farà participar en tots els membres de la comissió. “Amb l’aprovació de la Llei d’impuls de la transició i del canvi climàtic el 2018 i la posterior aprovació de l’estratègia nacional de l’energia i del canvi climàtic el 2021 hem passat de la planificació a l’acció amb resultats concrets i tangibles”, ha destacat Forné.

La reunió també ha servit per a revisar el desplegament de les polítiques de descarbonització, adaptació al canvi climàtic, mercat de crèdits de carboni i programes de transició social, així com els avenços en digitalització i normativa energètica.

La CNECC és un òrgan consultiu que contempla la Litecc que agrupa col·lectius de diversos sectors implicats en la matèria, entre els quals destaca la presència de sectors socioeconòmics, d’associacions i col·legis professionals, d’associacions de defensa de la natura i de la mobilitat, i del col·lectiu de joves a través d’un representant del Fòrum Nacional de la Joventut, entre d’altres actors del país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]