En el seu dia, Eurostat va publicar que el mes de juny i el segon trimestre de 2025 l’energia solar es va convertir en la primera font d’energia elèctrica. La solar va ser el 22%. L’energia nuclear amb un 21,6% la segona (estancada fa molts anys per la falta d’atractiu econòmic i de rendibilitat respecte a les renovables). En tercer lloc, l’eòlica amb un 15,8%. La hidroelèctrica un 14,1% i el gas natural amb un 13,8%. Per estats, Dinamarca líder europeu: el 94,7 %, Letònia (93,4 %), Àustria (91,8 %), Croàcia (89,5 %) i Portugal (85,6 %). Espanya el segon trimestre va fregar el 60% que no està gens malament.
Davant del debat nuclear constant, cal deixar clar que és una energia no rendible ara mateix. Dels gairebé 200 països al món, només 15 estan tirant endavant centrals nuclears. De fet, a Espanya, la suposada negativa del govern espanyol a la pròrroga de les nuclears actuals (7 reactors) és falsa. No hi ha petició per a allargar la vida per part de cap dels operadors de les centrals. Evidentment, esperen una injecció de diners públics per uns equipaments que continuarien facilitant monopoli energètic, lluny del que demanen Nacions Unides en els seus objectius de desenvolupament sostenible ODS.
França acapara problemes molt importants en les centrals en operació, en la seva renovació i en la construcció de noves. En territori francès, Flamanville 3 va entrar en operació parcialment l’any passat. S’ha trigat “només” 17 anys en construir-la i ha costat 13.200 milions d’euros. L’explosió de costos és astronòmica. La central, per kW instal.lat, costa 8.250 euros de potència instal·lada. Les renovables costen actualment 600 euros per kW instal·lat (compte perquè aquestes no produeixen sempre i la xifra no és tan espectacular com sembla, si bé enormement distants entre si). Amb aquests 13.200 milions d’euros podríem construir renovables amb una potència de 22 GW, és a dir, 22 nuclears com la de Vandellòs (xifra no exacte tenint en compte la producció intermitent).
Les nuclears tenen un cost d’eliminació de residus, compra de combustible, risc baix però, ni molt menys nul, etc.
En definitiva, l’aposta mundial ara mateix en instal·lació de noves plantes de generació elèctrica, segons l’Agència Internacional de l’Energia, està dominada per les renovables. Aquesta tendència, com deia en començar, farà que en 2 o 3 dècades, l’energia fòssil sigui minoritària ben segur.
Per Francesc Mauri