Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El fumarell negre és una espècie típica de zones humides obertes, tant costaneres com interiors, molt dependent de la qualitat biològica de l’aigua per a poder criar. A Catalunya és comú veure’l en migració, també pel mar, però no hi ha evidències de reproducció recents que sí s’han donat esporàdicament a la península Ibèrica. Tant en context ibèric com europeu, es troba en regressió a causa de la mala qualitat dels hàbitats que ocupa. El fumarell és una au catalogada en perill d’extinció.
Hàbitat
- Cria en zones humides, obertes i poc profundes tant salobres costaneres com d’aigua dolça a l’interior, però amb vegetació abundant, sobretot flotant, on fa el niu, com passa amb el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida).
- Els hàbitats que ocupen els individus no reproductors són menys exigents i es poden arribar a trobar en qualsevol zona humida oberta d’aigües tranquil·les.
- Pel que fa a zones antròpiques, pot arribar a criar en embassaments si té els suficients requeriments ecològics, i sol utilitzar els arrossars com a hàbitat secundari per a caçar.
- Molt dependent de condicions hidrològiques i meteorològiques òptimes.
- A la península Ibèrica cria en colònies mixtes.
- En migració postnupcial, el sector litoral català-balear és una zona de rellevància europea per a l’espècie i es poden donar concentracions de diversos milers d’individus al delta de l’Ebre.
- Ocupa tota la plataforma continental catalana amb especial preferència per les zones més productives (canons submarins, desembocadures de rius, entorn d’instal·lacions de piscicultura extensiva).
Distribució
- Espècie àmpliament distribuïda per tot el món, però de manera molt localitzada en dues àrees reproductores principals. La primera ocupa bona part d’Amèrica del Nord, que és la referida a la subespècie surinamensis, i la segona des d’Europa de l’Est fins al Kazakhstan, ocupada per la subespecie nominal niger. En aquest ordre, els efectius de la primera zona de cria hivernen a les costes caribenyes i pacífiques de Centre i Sud-amèrica fins al Perú, i els de la segona zona hivernen a la costa atlàntica africana.
- La subespècie que es pot trobar a Catalunya és la nominal, niger, que cria al llarg de tota l’Europa occidental, però de manera molt fragmentada.
- A Catalunya és un migrador comú i estiuejant regular, tot i que no hi ha evidències de cria, a excepció d’algunes cites històriques al delta de l’Ebre el 1961 i el 1988, qüestionades per alguns autors.
- A Espanya, l’únic lloc amb cria regular des de fa més de deu anys és al Parc Nacional de Doñana, tot i que antigament també tenia petits nuclis de cria en llacunes interiors castellanomanxegues. Malgrat que és un reproductor molt localitzat, és comú veure’l en pas nupcial i com a estiuejant no reproductor, per la qual cosa determinar-ne l’evidència de reproducció és una tasca complexa.
- Tot i ser una espècie transsahariana, hi ha cites puntuals d’individus hivernants a diferents punts de la península Ibèrica.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.